Santa Maria Novella, cara i creu

L'estació central de Florència es diu de Santa Maria Novella, que és el nom d'una església que es troba mot a prop. Aquesta és la vista de l'església que es veu des de l'estació:

Em pensava que em fallava la memòria. El record que jo tenia de Santa Maria Novella era el d'una església típica del renaixement florentí, amb marbre blanc i de colors foscos, que s'alternen per fer dibuixos. En canvi, davant meu tenia la part posterior d'una església gòtica amb un campanile romànic.

De seguida vaig comprovar que la meva memòria havia fallat només a mitges, en no recordar que Santa Maria Novella era molt diferent vista pel darrere o pel davant. En arribar a la plaça que duu el nom de l'església, això és el que vaig veure:

Efectivament, la façana és de marbre policromat, com jo la recordava. Aquest revestiment va començar-se el segle XIV i, un segle més tard, Leon Battista Alberti en va completar la resta, aconseguint una obra harmònica pel que fa a les proporcions dels seus components.

En aquesta altra foto, que vaig fer de tornada a l'estació, es veu sobresortir per la part del darrere, a l'esquerra, el campanile:

Fotos: M. Piqueras (19 de setembre 2009)