El magraner de Santa Croce in Fossabanda

(Vaig preparar aquesta entrada del bloc fa un parell de dies. Però tenia un abonament de 24 hores de connexió a Internet i em va caducar abans que pogués publicar-lo. Ho faig avui, que aprofito el matí plujós per respondre correu i treballar una estona en aquest "despatx" excepcional.)

El jardí del claustre de l'antic convent de Santa Croce in Fossabanda (ara hotel) és molt auster. Té uns rectangles de gespa, quatres testos molt grossos amb plantes de fulla perenne (de lluny em semblen Evonymus, però no n'estic segura) i un parell d'arbres. Un dels arbres és un magraner i té unes quantes magranes molt boniques.

Es la granada olorosa
un cielo cristalizado.
(Cada grano es una estrella,
cada velo es un ocaso.)
Cielo seco y comprimido
por la garra de los años.

De: Canción Oriental
Federico García Lorca

Fotos: M. Piqueras (Pisa, setembre 2009)