Si, en llegir el títol d'aquesta entrada, heu pensat que tractaria de bolets afrodisíacs, us heu equivocat. Va de fongs i de sexe, sí, però d'un tipus de sexe que no té res a veure amb el que practiquen els humans. Va del sexe dels fongs i què els 'excita', si és que es pot dir que un fong es pugui excitar sexualment. El fong és un criptococ, Cryptococcus neoformans, del grup dels basidiomicots, al qual pertanyen també els rovellons, els rossinyols i tants altres bolets que mengem a la tardor. Però C. neoformans és microscòpic (fa entre 2,5 i 10 micròmetres; un 'micròmetre' és la milionèsima part d'un metre) i patogen.
Els criptococs infecten principalment persones immunodeprimides. Es troben sobretot en llocs on es posen els coloms i en sòls contaminats amb excrements de pollastres i de coloms. Es pensa que la infecció en els humans es contreu a través de les vies respiratòries i el primer lloc que infecta són els pulmons, des d'on, a través de la sang passa a altres teixits del cos, i moltes vegades arriba fins al cervell, on causa una meningoencefalitis (inflamació de les meninges i de l'encèfal), que sovint és mortal.
Com altres fongs, els criptococs poden reproduir-se de manera asexual i també sexual. En el segon cas, es formen dos tipus de cèl·lules sexuals que s'anomenen 'alfa' i 'a', aparentment idèntiques, però de tipus genètic diferent. Però, com pot 'saber' una cèl·lula amb quina altra s'ha de fusionar? Doncs ho saben perquè emeten senyals químics molt específics que són captats per unes proteïnes que tenen a la superfície externa de la cèl·lula. Són feromones, com les que pugui produir un animal per atreure un individu de l'altre sexe de la mateixa espècie. En el fong, fa que una cèl·lula se senti atreta per una altra, i que aquesta altra sigui l'adequada.
Uns investigadors de la Universitat de Duke University, a Durham (Carolina del Nord, EUA), descriuen a la revista EMBO Journal l'estudi d'un gen de C. neoformans (el gen CPR2) com els que codifiquen els receptors de feromones, però que no se n'havia caracteritzat encara la funció. (He posat l'enllaç a l'article que descriu el treball, però per accedir-hi em sembla que cal tenir una subscripció a la revista --individual o d'un centre de recerca o biblioteca.) Doncs bé, han descobert que aquest gen té una doble funció. Estimula la fusió de cèl·lules tant en presència de feromones, com quan no se'n produeixen. Si hi ha producció de feromones, reforça l'activitat dels receptors de la feromona que estimula la fusió de dos gàmetes. Per altra banda, contribueixen --si bé sense que siguin essencials-- a l'aparellament unisexual (de cèl·lules idèntiques). Altres fongs microscòpics que ens són més familiars, com ara Saccharomyces cerevisiae, que és el llevat amb què es fan la cervesa, el pa i el vi, també poden tenir aquest tipus de reproducció sexual.
Aquests dies de calor, si en algun moment apropeu als vostres llavis una gerra o canya de cervesa, penseu que aquell líquid daurat tan refrescant ha estat produït per uns minúsculs éssers vius que, potser com la persona que assaboreix la cervesa, de tant en tant senten la necessitat de buscar una parella i fusionar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada