Temps d'orxata

Aquests dies de calor, una de les millors begudes que hi ha és l'orxata. Tot i que per beure les millors orxates cal anar a València, a Barcelona hi havia hagut també moltes orxateries on es podia degustar un producte relativament bo. Quan jo era petita n'hi havia a molts bars i no pas d'embotellada, com ara, si no de natural, que conservaven en uns recipients cilíndrics que tenien en uns mobles com els dels gelats. N'aixecaven la tapa i te la servien abocant-la en un got amb un cullerot. Hi havia alguns locals on el personal que servia no tenia molta cura i, si n'abocava massa, l'orxata que sobreeixia del got li relliscava pels dits i tornava al recipient d'on l'havia treta. Molta gent no hi donava importància, però la meva mare no volia que demanéssim orxata quan veia que la servien regalimant del got cap al contenidor.

Si bé l'orxata era molt popular, els fartons amb què s'acompanya aquesta beguda al País Valencià no es coneixien. La primera vegada que en vaig veure va ser en els supermercats Consum, que crec que són d'origen valencià. Amb el temps, a Barcelona moltes orxateries han anat desapareixent i avui dia no és fàcil poder beure una bona orxata a Barcelona (Si algú en sap d'alguna, antiga o moderna, on serveixin una orxata com cal, s'agrairà la informació.)

Orxata i fartons Font: Photocapy, Wikimedia Commons, llicéncia Creative Commons 2.0

Segons llegeixo en el Diccionari català-valencià-balear, el nom d'orxata ve de l'italià orzata, que encara avui es fa servir per denominar una beguda refrescant feta a base de benjuí (resina balsàmica que s'extreu de diversos estírax) i essència d'ametlles amargants als qual s'ha neutralitzat l'acidesa, i extractes de vainilla i de flor de taronger. L'ametlla en deu ser el principal ingredient, atès que la seva producció està regulada per una normativa per al comerç de xarops i begudes a base d'ametlla.
Tanmateix, em sembla que no tothom està d'acord amb aquesta etimologia i hi ha qui proposa que vingui de l'aigua d'ordi o ordiat. Hi ha llocs on aquest refrescs és anomenat aigua de civada (o aigua civà, popularment) i això és perquè el seu principal component no rep el mateix nom a tot arreuó. L'avena llatina és anomenada civada a gran part del Principat, mentre que en les comarques del sud i al País Valencià es va conservar l'original llatí, avena, i el mot civada es feia servir per designar l'ordi (l'hordeum llatí).

Qualsevol que sigui el seu origen, però, al principi el terme català orxata designava, com a Itàlia, una beguda refrescant feta a base de xarop d'ametlles, que podia ser fet només d'aquesta fruita seca o afegir-n'hi també d'altres. Més tard, la xufa o xufla (que a Barcelona la gent sol pronunciar txufa) va passar a ser l'ingredient principal de l'orxata. Però, què és la xufla?

Pius Font i Quer, en el seu llibre Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, explica que les xufles són "tuberculitos subterráneos" de la planta Cyperus esculentus, que en castellà es coneix com a juncia avellanada (vegeu-ne la foto a la dreta). En descriu així els tubercles: "redondeados o más comunmente ovoides, apenas comprimidos por un costado y un poco arqueados, más anchos por uno de sus extremos, de 10 a 25 mm de largo y de 8 a 12 de anchura, de color de cerveza clara, y con cuatro líneas en relieve, más oscuras, que les dan la vuelta en torno." N'explica també les virtuts, citant-se a ell mateix de la Flora española: "es calefaciente y desecante, expele las flatulencias, fortifica las entrañas, alivia los cólicos, provoca la orina y el menstruo, aprovecha para la hidropesía reciente, se reputa por cefálica y es buena para los vértigos y aturdimientos de cabeza". (Ves per on, dos dies seguits surten les flatulències en el bloc!; us asseguro que ha estat una mera coincidència.)

Font i Quer explica també com preparar a casa orxata de xufla i hi afegeix uns comentaris curiosos sobre la tradició orxatera: "...mucho antes de la introducción de bebidas exóticas tan en boga actualmente, durante el verano los horchateros de nuestro país la vendían por la calle enfriada con nieve y a 5 céntimos el vasito." Tenint en compte que la primera edició d'aquest llibre és de 1961, quan encara no feia deu anys que s'havien introduït aquí la Cocacola i la Pepsicola, suposo que deuen ser les begudes exòtiques a què fa referència Font i Quer.

M'agradaria tornar enrere en el temps, que en sortir al carrer aquests dies de tanta calor em trobés un orxater o una orxatera a la cantonada per poder-li comprar un got d'orxata autèntica. Encara que em costés més de cinc cèntims el gotet...

(Actualitzat, 29.07.2017)