Les llàgrimes de Sant Llorenç

Avui és Sant Llorenç, una data --el 10 d'agost-- al voltant de la qual es concentra el fenomen de les Perseides o llàgrimes de Sant Llorenç --com són conegudes popularment--, que travessen el cel en gran abundància. Però, què són les Perseides, i per què es veuen sempre en la mateixa època de l'any?

Aquesta pluja d'estrelles, en realitat no té res a veure amb cap estrella, sinó amb la cua de pols còsmic que un cometa, el 109P/Swift-Tuttle, deixa al seu pas. La Terra cada any travessa la seva cua al voltant del 10 d'agost. La cua d'un cometa conté minúscules partícules de material cometari, que normalment no són més grans que un gra de sorra. Aquestes partícules formen les traces de llum que es poden veure aquestes nits.

Però, com és possible que unes partícules tan petites puguin deixar una traça lluminosa visible? Quan la Terra travessa la cua del Swift-Tuttle, les partícules de pols i sorra contingudes en la cua del cometa travessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de més de 100.000 km per hora! Aquesta velocitat tan gran fa que deixin traces visibles. I per què es diuen Perseides? Perquè, en mirar al cel, sembla que tinguin el seu origen en la constel·lació de Perseu. Vegeu aquest web que simula les Perseides de 2009.

Segons l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, enguany les millors nits per veure les Perseides seran les de dimarts i de dimecres (11 i 12 d'agost), tot i que les condicions no seran especialment bones. Per una banda, perquè la màxima intensitat s'espera dimecres 12 a la tarda. Per una altra, perquè quan aparegui la Lluna, amb el seu resplendor destorbarà la visió del fenomen. Per veure-les cal ser un lloc on hi hagi foscor i cal que l'ull s'hagi acostumat a la foscor (a l'ull humà li costa uns 15 o 20 minuts assolir la màxima sensibilitat). A més, no hi ha d'haver cap llum propera, ni s'ha d'encendre cap llanterna. Per poder-ne comptar bastants, aconsellen que s'estigui ajegut en una gandula, amb el cos abrigat i mirant el cel algunes hores. No sé si jo aconseguiria comptar-ne gaires o si m'adormiria abans de veure cap llàgrima; però de bona gana demà a la nit o dimecres aniria a algun lloc aïllat i fosc a jeure en una gandula i mirar el cel.

Foto: Perseide en el cel japonès el 13 d'agost de 2004 (autors: Katsuhiro Mouri i Shuji Kobayashi, del Planetari del Mjuseu de la Ciència de Nagoya, Japó). Arxiu NASA. L'explicació, aquí.