Apgar, un acrònim?

'Apgar' és el nom que és dóna a la puntuació que s'obté de les primeres observacions a què se sotmet un nadó per verificar-ne l'estat de vitalitat. Es correspon amb les inicials angleses dels signes que s'avaluen en explorar l'infant un minut després del naixement: appearance (aspecte, coloració de la pell), pulse (pols, freqüència cardíaca), grimace (ganyotes, resposta reflexa), activity (activitat, to muscular) i respiration (respiració, esforç respiratori).

Per a cada signe examinat es dóna una puntuació de 0, 1 o 2, segons les condicions del nadó: coloració de la pell (cianòtic i pàl·lid tot el cos, 0; normal excepte les extremitats, 1; normal tot el cos, 2), freqüència cardíaca (absent, 0; inferior a 100 batecs per minut, 1; superior a 100 batecs per minut, 2), resposta reflexa (sense resposta, 0; resposta mínima, 1; resposta normal, 2), to muscular (absent, 0; flexió de braços i cames, 1; moviment actiu, 2), esforç respiratori (absent, 0; lent o irregular, 1; normal i amb plor, 2). Si la suma dels valor parcials es troba entre 7 i 10, l'estat del nadó és normal; si es troba entre 4 i 7, caldrà aplicar algunes mesures de reanimació; i si és 3 o menys, caldrà aplicar immediatament tècniques de reanimació. La mortalitat neonatal és inversament proporcional a la puntuació obtinguda el primer minut.

El fet que el nom d'aquesta prova (puntuació d'Apgar) es correspongui amb les inicials angleses dels signes que s'examinen fa pensar a molta gent, fins i tot en el món de la medicina i la infermeria, que es tracta d'un acrònim. (Una infermera em va explicar que això li havien ensenyat a classe.) Però no és així. Apgar és el cognom de la persona que va idear aquesta manera tan senzilla d'avaluar l'estat de salut del nadó: l'anestesiòloga nord-americana Virginia Apgar (1909-1974).

Virgina Apgar va néixer el 7 de juny de 1909 a Westfield, a l'estat de Nova Jersey (EUA), en una família per a qui la música i la ciència tenien un valor molt destacat. Va estudiar zoologia al Mount Holyoke College, al mateix temps que treballava per pagar-se els estudis i duia a terme una gran activitat: feia esports, col·laborava en la revista del College, tocava el violí en l'orquestra... Després va estudiar medicina a Columbia University i en acabar, el 1933, va entrar d'interna de cirurgia a l'Hospital Presbiterià que depenia d'aquella universitat. Tot i que Apgar prometia molt, el seu mentor, Allen Whipple, va recomanar-li que es dediqués a l'anestesiologia; el país era en plena depressió i la perspectiva econòmica per a les cirurgianes no era precisament bona. En canvi, l'anestesiologia, com a especialitat mèdica, era a les beceroles, un camp encara inexplorat. Apgar va acceptar el consell i va anar a aprendre les noves tècniques d'anestèsia a la Universitat de Wisconsin a Madison, on hi havia el millor departament d'anestesiologia de tot el país. El 1937 va obtenir el títol d'especialista en anestesiologia i va tornar a l'Hospital Presbiterià per fer-se càrrec de la nova unitat d'anestèsia en el departament de cirurgia. Quan, el 1949, aquella unitat va esdevenir un departament, Apgar confiava que ella en seria nomenada directora, però el càrrec va anar a para a un home. Ella, però, va ser nomenada catedràtica d'anestesiologia.

Apgar feia la major part del seu treball en la sala de parts i va començar a fer recerca en obstetrícia. Li preocupava la mortalitat infantil, que encara era molt alta entre els nadons, i va estudiar els possibles efectes de l'anestèsia materna en els nounats. Entre 1949 i 1952 va estar reunint dades per establir els criteris per fer un bon diagnòstic de l'estat dels nadons i en el 27è Congrés Anual d'Anestesistes va presentar una proposta d'un nou mètode per a l'avaluació de l'estat de salut dels nounats. Era la puntuació que ara es coneix amb el seu nom. Al principi hi va haver una certa resistència a acceptar la puntuació d'Apgar, però a poc a poc va ser acceptada i avui dia es fa servir per tot el món. El 2005, la revista The New England Journal of Medicine va publicar un treball que demostra el valor que encara té aquesta avaluació. Alguns investigadors havien proposat que se substituís per la mesura del pH de la sang de l'artèria umbilical, que deien que era una prova més objectiva. El treball esmentat va analitzar les dades d'un registre de neonatologia en un hospital de Dallas (Texas) on, des de 1988 fins a 1998, s'havien fet les dues proves (puntuació d'Apgar i mesura de diversos valors en sang, com ara el pH, i la pressió parcial de diòxid de carboni i d'oxigen) a més de 145.000 nadons, dels quals s'havia fet també un seguiment posterior. La puntuació d'Apgar calculada cinc minuts després del naixement va resultar un millor indicador de l'estat de l'infant i de l'evolució del seu estat després del part.

Virginia Apgar va rebre diversos doctorats Honoris Causa i altres guardons com a reconeixement a la seva senzilla i novedosa tècnica. Després de la seva mort (el 7 d'agost de 1974), l'Acadèmia Americana de Pediatria va instituir un premi anual de pediatria perinatal que duu el seu nom, i el 1994 la seva imatge va quedar immortalitzada en un segell de correus dels Estats Units. El gran avantatge que té la puntuació d'Apgar és que no necessita cap aparell i pot realitzar-se en qualsevol hospital, per modest que sigui; fins i tot en l'assistència al part extrahospitalària. Segurament milers --o milions-- de persones en el món són vives gràcies a la puntuació d'Apgar, que va indicar al pediatre, comadrona o infermera que n'assistia la mare del perill que corria aquella criatura tot just arribada al món.

El 1973, la revista femenina Ladies Home Journal va triar-la com a Dona de l'Any. En aquest vídeo se la veu quan va recollir el guardó:




Per saber-ne més:
- Dr. Virgina Apgar. Biography. Changing the face of Medicine. Celebrating America's Women Phyisicians. National Library of Medicine.
- The Virginia Apgar Papers. Profiles in Science. National Library of Medicine.