(Foto: Web Creus de Sant Jordi 2009)
La Dra. Català, que va dedicar-se a la docència des de 1952 fins a 1991, en què es va jubilar, va compaginar l'ensenyament amb la recerca, la direcció de tesis doctorals i de llicenciatura, i l'observació astronòmica (va observar de manera sistemàtica taques solars durant més de trenta anys).
No sé quina deu haver estat la causa de la seva mort, però puc assegurar que fa poques setmanes vaig veure-la molt bé. Era menuda, com si els anys l'haguessin encongit, però només per fora. El seu cap era ben clar i ella seguia treballant. La vaig conèixer el 2008, quan va presentar una ponència sobre "L'equatorial astrofotogràfic Mailhat de la Universitat" a la X Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica que va fer‐se a Lleida. I vaig coincidir amb ella de nou el mes passat, en l'Assemblea de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Em va explicar que seguia fent recerca. Li interessava la història de l'ensenyament de l'astronomia a la universitat i havia anat consultant arxius on hi havia dipositats documents de professors que havien ensenyat aquesta matèria. Tant de bo que algú continui la recerca que ha deixat inacabada.
Assumpció Català ha mort el 2009, quan se celebra a tot el món l'Any Internacional de l'Astronomia, la ciència a la qual va dedicar la seva vida.
De fet el meu comentari és per les cròniques londinenques. Déu n’hi do l’organització del congrés.
ResponEliminaM’encanten tots els parcs, especialment precisament Saint James i Holland.
I ja no diguem Kew Garden.
Ara fa molt que no vaig a Londres.