Parlant dels 40 anys de l'arribada a la lluna, no m'havia adonat que avui és 18 de julio, una data que no hauríem d'oblidar mai perquè va ser l'inic d'una època de foscor en la nostra història. Durant la meva infància i part de la meva joventut, el 18 de juliol era la fiesta del Trabajo, un dia que el règim volia que la classe treballadora se sentís a gust. Era l'únic dia de l'any que es permetia que els camions transportessin gent, com si fossin ramats, i moltes empreses deixaven els seus vehicles als empleats --quin remei!-- perquè anessin d'excursió. Quan fa uns set o vuit anys vaig anar a Cuba i vaig veure els camions que circulaven per les carreters transportant persones en el lloc on habitualment es duu la càrrega, vaig recordar aquells camions atapeïts de gent que durant molts anys cada 18 de juliol omplien les nostres carreteres camí de la platja o de la muntanya. Tots els espais disponibles de bosc prop de les carreteres, especialment si eren llocs on hi havia merenderos o bars, eren ocupats pels passatgers d'aquells camions.
Ara, en una època en què gairebé tothom té cotxe i en què tantes famílies d'estrats socials molt diferents surten d'excursió cada cap de setmana, pot semblar estrany que la gent es divertís anant dreta (en molts casos viatjaven dempeus dalt del camió; també recordo, però, haver vist gent que seia en cadires, potser persones ja grans) damunt d'un camió com si els portessin a un camp de concentració. Però hi havia molta gent que era l'únic dia de l'any que podia sortir d'excursió.
A més de l'excursió, hi havia la paga extra d'estiu que es deia, precisament paga del 18 de juliol. Tot plegat, era el panem et circenses amb què el règim franquista distreia la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada