Ha mort el noi Danone

Fullejant el diari d'avui n'he vist la nota necrològica: diumenge, 17 de maig de 2009, va morir a Paris Daniel Carasso (1905-2009), el noi Danone.

Danone és avui dia una empresa agroalimentària multinacional que molta gent creu que va nèixer a França. Tanmateix, quan Daniel Carasso va fundar Danone France, ja feia anys que els iogurts Danone s'estaven elaborant a Barcelona. El pare de Daniel, Isaac Carasso (1874-1939), era un jueu sefardita que es va instal·lar a Barcelona amb la seva família i va ser el fundador d'una petita empresa familiar que el 1919 va començar a fabricar els iogurts Danone. Carasso venia d'una terra on el iogurt tenia tradició i va decidir fabricar-ne també a Barcelona. I déu n'hi do si va tenir èxit!

El nom del iogurt ve del nom del fill gran, en Daniel. Amb això sembla que tothom hi està d'acord. Ara bé per què Danone? Al llarg dels anys he trobat dues explicacions, però no sé quina d'elles és certa; potser sigui una combinació de les dues. Podría ser que la terminació -one fos del número 1 anglès, perquè en Daniel era primer fill. Però també diuen que era la manera com anomenaven el noiet a la família. Encara he trobat una altra explicació: la Wikipedia anglesa diu que Danone és un diminutiu català (!) de Daniel.

La història del iogurt Danone la vaig saber deu fer uns quinze anys, un dia que caminant pel Raval vaig adonar-me d'una placa que hi havia a la façana d'una casa del carrer dels Àngels, en el número 16, que deia (en castellà i en català): "En aquest edifici el senyor Isaac Carasso fabricà el primer yoghourt Danone del món, Barcelona 1919-1994." I a la part inferior, un escut quadrat de l'Ajuntament. Aleshores vaig començar a buscar informació i alguna cosa més vaig trobar.

Si aneu al carrer dels Àngels, però, no cerqueu la placa a la façana del número 16, perquè no l'hi trobareu. Va desaparèixer fa alguns anys. Com que una de les vegades que hi vaig passar pel davant la vaig veure bruta, com si li haguessin tirar pintura, quan va desaparèixer vaig creure que era una retirada provisional, potser per restaurar-la. Però el temps passava i la placa no tornava al seu lloc. Un dia vaig preguntar a un biòleg que treballa a Danone si en sabia res, de la placa, i em va dir que les notícies que tenia eren que els mateixos veïns l'havien retirada perquè tenien un picabaralla amb l'Ajuntament. Volien instal·lar un ascensor a la finca, però els havien denegat el permís perquè semblava ser que la finca no reunia les condicions mínimes necessàries per fer-hi la instal·lació. Aleshores ells haurien decidit de no donar permís a l'Ajuntament perquè continués tenint aquella placa a la façana.

No sé si la història de l'ascensor és certa o no, però, si ho és, em sembla que la decisió dels veïns va ser molt poc encertada. En prendre-la, no van castigar l'Ajuntament, sinó que van ocultar un episodi força interessant de la història de la biotecnologia del segle XX a Barcelona. I crec que haurien d'estar orgullosos de viure en una finca que és part d'aquella història.

Per cert, la mateixa persona de Danone em va explicar que el noi Danone era ja centenari; tenia una gran vitalitat i es repartia el temps entre París i Barcelona. (Això va ser fa un parell d'anys.) És el "noi" que ara ha mort als 103 anys, a París.