diumenge, 31 de maig del 2009

Fem de cada dia el dia mundial sense tabac

El 31 de maig l'Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra el Dia Mundial Sense Tabac. Com diu el logotip de la celebració, fem de cada dia el dia mundial sense tabac. Al llarg del segle XX, l'epidèmia de tabaquisme --més aviat una pandèmia, perquè s'ha estès per tot el món-- va matar uns 100 milions de persones. Si no s'hi posa remei, al ritme que es porta avui dia (5,4 milions de morts anuals atribuïbles al tabac), podria matar-ne uns mil milions el segle XXI.

El consum de tabac és un factor de risc en sis de les vuit causes principals de mortalitat al món. A més de les nombroses malalties pròpies de les persones fumadores, hi ha proves que el fum causa també malalties entre la població que és fumadora passiva. I segons va l'informe sobre la salut al món de 2002, el tabac causa 1 de cada 10 defuncions de persones adultes al món.

Per tal de prevenir i --dins del que sigui possible-- eradicar el tabaquisme, l'OMS ha preparat un pla que inclou sis mesures:
  • Vigilar el consum de tabac i les polítiques de prevenció.
  • Protegir la població contra el fum del tabac.
  • Oferir ajut per a abandonar l'hàbit de fumar.
  • Fer complir les prohibicions sobre la publicitat, la promoció i el patrocini del tabac.
  • Augmentar els impostos al tabac.
Davant d'aquestes mesures i de la pressió que es fa des de molts governs de països desenvolupats per eradicar el tabaquisme, la indústria tabaquera fa tot el que pot per tal de promoure el consum de tabac entre el jovent i també en els països en vies de desenvolupament que, en molts casos, no tenen lleis tan restrictives (o no en tenen cap) en relació al tabac.

L'Estat espanyol va signar i ratificar el Conveni Marc de l'OMS per al Control del Tabac, però a l'hora d'establir regulacions per protegir la salut de la ciutadania el Govern central va promulgar una llei antitabac força light. De tota manera, malgrat que hi hagi encara molts espais públics on és permès de fumar, els beneficis d'aquella lleiu ja són evidents: segons el Departament de Salut, a Catalunya, cada any moren 400 persones menys per causes atribuïbles al tabac, i el consum de tabac per càpita ha disminuït; en nombres absoluts de paquets venuts, el 2008 va augmentar un 0,55% en relació al 2007, però la població va augmentar un 2,13% en el mateix període.

Des del Departament de Sanitat s'ha indicat en diverses ocasions la necessitat d'una legislació més restrictiva, però sembla que als Governs (al català i al de Madrid) els faci por adoptar una mesura que consideren impopular. Potser si s'hagués adoptat des de l'inici, hauria estat diferent. El que no entenc és per què es resisteixen a prohibir fumar en tots els espais públics, si al cap i a la fi, la població fumadora és menys nombrosa que la no fumadora. Potser els vots de les persones no fumadores valen menys que els de les que fumen?

Nota: La major part de la informació per a aquesta entrada està extreta de l'Informe OMS sobre la epidemia mundial de tabaquismo, 2008.
a

2 comentaris:

  1. Anònim31 de maig del 2009, a les 17:46

    Entre els fumadors encara existeix molta inconsciència i poc respecte envers la resta de persones.

    Jo tinc amics que quan els manifesto que em molesta el fum de les seves cigarretes, se m'emprenyen.

    Casa meva, a més, és molt poc popular entre els meus perquè no hi deixo fumar. Quan s'ha de fer un sopar o un dinar, molts no hi volen venir perquè saben que sóc rigidíssima amb la meva prohibició.

    Divendres dia 22 vaig assistir a un concert dels Manel a la sala Apolo i em vaig quedar parada que molts hi fumessin i que ningú no els digués res...

    ResponElimina
  2. La lectora corrent31 de maig del 2009, a les 18:10

    Montse, suposo que deu ser difícil que de cop s'imposin unes prohibicions a un costum tan arrelat. A més, abans no se sabia que les persones no fumadores rebien els danys col·laterals del fum de les que fumaven. A mi, el tabac sempre m'ha irritat les mucoses i he patit moltes conjuntivitis per causa del fum (i per altres coses, com el pol·len o la pols).

    Quan estudiava, per entrar al bar de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, calia obrir-se camí enmig del fum i jo pensava "mala sort!, que hi farem si tens aquesta sensibilitat"; com penso ara quan arriba la primavera i em comencen a plorar els ulls i rajar el nas.

    A casa meva, des de fa uns sis o set anys tampoc s'hi fuma, tot i que tinc un marit que ha estat incapaç de deixar el tabac. (Quan vol fumar surt al balcó o a la galeria.)

    I m'he trobat alguna vegada amb una situació semblant a la que esmentes: llocs públics on està prohibit fumar i la gent no fer-ne cas. I el que es pitjor, no fer-ne cas persones que haurien hagut de vetllar perquè la norma es complís, com un policia a l'estació d'Atocha a Madrid.

    ResponElimina