Fa dues setmanes, a Trieste vaig tenir la impressió que aquesta separació no existia o si més no era tan gran com en altres llocs. És una ciutat on la ciència té un paper destacat, i compta amb grans centres de recerca, alguns d'elles amb una tradició de més de dos-cents anys, com és l'Institut d'Oceanografia i de Geofísica Experimental, que té els seus orígens en l'Escola d'Astronomia i Navegació fundada el segle XVIII pels jesuïtes a petició de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, i d'altres molt més recents, però amb una gran projecció internacional, com el Centre Internacional d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia, o el Centre Internacional de Física Teòrica Abdus Salam. Una de les científiques més populars i estimades a Itàlia és Margherita Hack, professora emèrita de la Universitat de Trieste, coneguda divulgadora científica i activa en política (s'ha anunciat la seva participació a les eleccions europees d'enguany). I va ser a Trieste on va començar la reforma del sistema psiquiàtric italià.
Per altra banda, Trieste és una ciutat d'una tradició literària. Umberto Saba (poeta, 1883-1957), Italo Svevo (novel·lista i autor de contes, 1861-1928), Claudio Magris (novel·lista i assagista, 1939-) i Susanna Tamaro (novel·lista, 1957-) són alguns dels autors de llengua italiana nascuts a Trieste. Però autors destacats en altres literatures tenen també lligams amb aquesta ciutat. Segurament el més conegut sigui James Joyce, que va viure uns anys a Trieste, on va treballar de professor d'anglès a l'Escola Berlitz, i on va escriure la seva obra de relats curts Dublinesos. L'estudiant que em va acompanyar de l'aeroport a l'hotel em va explciar que un amic seu viu en un apartament que havia estat und els allotjaments de Joyce durant les seves estades a Trieste. (Deu ser impressionant viure en el mateix lloc on ha viscut un monstre de la literatura com Joyce.) Una vegada un professor de la Universitat de Trieste va demanar al noi que viu en aquell apartament que li deixés organitzar una vetllada literària en la sala de casa seva, amb uns quants especialistes de Joyces que s'havien reunit a Trieste.
No vaig voler marxar de Trieste sense veure Joyce, l'escultura que hi ha en un dels ponts del Canal Grande:
Foto: M. Piqueras (Trieste, 15.03.2009)
A Trieste també hi va viure i hi va morir Marisa Madieri (1938-1996), la dona de Magris i també escriptora. Havia nascut a Fiume, ciutat italiana que desprès de la segona Guerra Mundial, va passar a formar part de Iugoslàvia amb el nom de Rijeka. Amb la seva família es va traslladar un camp de refugiats de Trieste, ciutat on va viure fins la seva mort. Va ser professora y escriptora. Molt recomanable el llibre Verde acqua.
ResponEliminaParlant d'Emma Darwin i d'aquell tòpic que diu que darrere de tot gran home sol haver-hi sempre una gran dona vaig dir que el contrari no sol passar. Si darrere --millor seria dir-en 'al costat' o fins i tot 'al davant'-- d'una gran dona hi hagués un gran home ella ja no seria gran o si més no, no seria tan gran com ell.
ResponEliminaHi ha excepcions, però, com la parella Pierre i Marie Curie (però hauria estat tan 'gran' ella si Pierre Curie hagués viscut fins a la vellesa?). També em fa l'efecte que Clementina Arderiu hauria estat més gran si no hagués estat l'esposa de Carles Riba.