Cròniques alguereses (4)

El perill de l'especulació urbanística

Bosa (al sud de l'Alguer) i l'estuari del riu Temo

Quan vaig ser a l'Alguer vaig poder saludar Quirico Migheli, professor de patologia vegetal de la Universitat de Sàssar / Sassari (molt interessant la seva recerca en el control biològic de plagues), que organitza també un curs de comunicació cientificotècnica (hauria de ser obligatori que les carreres científiques incloguessin en els seus programes cursos d'aquest tipus). Agraeixo a l'Oca sapiens que m'hi posés en contacte, però sento que ni ell ni jo tinguéssim temps per parlar més que uns minuts. Després, per correu electrònic, m'ha explicat coses molt preocupants sobre aquella zona de Sardenya.

Migheli, que no és alguerès, però viu a l'Alguer es declara "un disperato amante della natura e della bellezza" i li dolen els atacs dels especuladors que s'abraonen sobre l'illa de Sardenya. Li vaig explicar l'excursió feta al parc natural de Porto Conte amb el biòleg Antoni Torre i em diu que, a propòsit de parcs naturals i costes no contaminades, caldria explicar al món que entre l'Alguer i Bosa hi ha una carretera que serpenteja per la costa travessant un dels indrets més bells de la Mediterrània: gairebé 40 km de costa completament desproveïda de construccions (ara caldria dir "quasi" completament). Només hi passa algun cotxe de tant en tant i aquesta aïllament ha fet possible que en els turons interiors hi nidifiqui una abundant colònia de voltors.

Fa poc, però, es va connectar aquesta carretera amb el poble de Villanova, que es troba a l'interior, darrere la cadena de turons costaners. De seguida es van posar en marxa diversos projectes d'urbanització, amb el greu perill que s'hi construeixin poblats turístics enfilant-se pels esculls i penya-segats. Un decret de l'anterior president del Govern autònom sard, Renato Soru, havia congelat la situació, però el primer punt del programa de govern de l'actual Junta regional era la derogació d'aquell decret que protegia les costes. Els grups de pressió de la construcció i els principals mitjans de comunicació sards (especialment el diari L'Unione Sarda i la televisió privada local Videolina, que pertanyen a Sergio Zuncheddu, un dels caps grossos de la construcció a l'Illa) van aconseguir que el Govern de Sardenya passés a Ugo Cappellacci, de Il Popolo della Libertà, que era el partit de Berlusconi fins fa pocs dies, perquè ara ja n'ha format un de nou que engloba tota la dreta. Casualment, Cappellacci és fill d'un comptable de Berlusconi i el govern de Berlusconi és a punt d'engegar un decret per al desenvolupament de la construcció.

Migheli veu amb pessimisme el futur d'aquests 40 quilòmetres de costa encara verge i creu que el destí d'un patrimoni natural tan important no hauria de poder estar dominat per una part de la política local. Demana que, qui pugui, se'n faci ressò en tots els mitjans possibles, de manera que l'opinió pública italiana, europea o mundial pugui estar informada dels estralls que es volen fer en aquesta part de l'Illa. Un cop les excavadores comencin a actuar, ja no hi haurà manera de tornar enrere.

El dia que vaig anar a Nuoro, de tornada vaig passar per la carretera de la costa; em va recordar les costes del Garraf. Amb la diferència que a la costa occidental sarda la posta del sol és en el mar i els colors del cel i de la natura a aquella hora donen al paisatge marí una bellesa extraordinària. No crec que jo pugui fer gaire cosa per fer conèixer al món el perill que corre aquell tros de costa sarda, però no vull deixar de contribuir-hi.