Al llarg dels darrers vint anys he tingut relacions professionals més o menys directes amb diverses editorials. Amb la majoria, han estat relacions molt cordials i n'estic molt contenta. Algunes altres, però, m'han semblant el súmmum de la mesquinesa i la gasiveria. De vegades també de la prepotència.
Ahir vaig rebre un correu electrònic d'una persona que treballa en una editorial amb la qual no he tingut mai cap contacte i em proposa de traduir un llibre. Qui m'escriu --suposo que deu ser un correu enviat a més gent per veure si troben algú que accepti de fer una feina que els urgeix-- posa com a assumpte del correu "Prova de traducció anglès català". Em diu que estan buscant un traductor de l'anglès al català urgentment perquè tenen una obra d'unes 440 pàgines que s'hauria de traduir en 4 mesos. M'indica una tarifa que és un 34% inferior a la recomanada pel Col·legi de Doctors i Llicenciats. I a continuació diu que si hi estic interessada hauria de realitzar una breu prova de traducció i passarien a explicar-me les característiques del projecte amb més detall.
No sé si hi ha gent amb poca preparació i poca feina que agafa qualsevol cosa que li ofereixin, però m'ha sobtat que creguin que puc decidir si m'interessa traduir un llibre sense saber de quina obra es tracta. Per altra banda, potser acceptaria de fer una prova de traducció si fos novella. Mai no he fet cap prova de traducció ni penso fer-la. Tot i que la traducció no és l'activitat a què més em dedico, he traduït alguns llibres --sola o en col·laboració-- i he revisat traduccions d'altri. Si algú vol saber com faig la meva feina, que mirin el treball fet. Si envien aquest correu a molta gent que accepti de fer la prova que demanen, i si els donen pàgines diferents del llibre per a la traducció de prova, potser aconseguiran tenir-lo traduït en uns pocs dies, i gratis!
Finalment, han oblidat un petit detall: jo no seria "un traductor", sinó "una traductora".
Vaig rebre propostes com aquesta en diverses ocasions al llarg dels anys que vaig ser a casa d'autònoma. I sé de moltíssims col·legues que també en rebien: un escàndol. Aquestes traduccions les acaben fent gent que encara és a la facultat o, com molt bé indiques, si cadascú fa una part de la prova, s'acaba tenint la feina feta gratuïtament en un tres i no res.
ResponEliminaAixí mateix, denunciar que fins i tot les editorials prestigioses paguen misèria i companyia i que els "xanxullos" van a tort i a dret. Sé d'històries (i me n'han passat) que fan posar els pèls de punta.
Tot això fa que al final poquíssima gent decideixi viure exclusivament de la traducció: una de les tasques menys valorades d'aquest món.
I, si t'hi dediques exclusivament, ja pots anar preparant diners per al fisio (l'esquena queda tocadíssima) i paciència per treballar tot sovint nit i dia i caps de setmana.
Per a mi va ser una mort en vida. Qué lástima pero adiós...
Per cert... I de tot això la majoria de gent no n'és gens conscient en comprar un llibre...
Vaig enviar un correu a la persona que m'havia escrit i li vaig dir si fa no fa el que he exposat aquí (excepte que podrien traduir l'obra gratis si feien fer la prova a molta gent; no vaig voler donar-li idees). Després vaig pensar que hauria estat millor deixar-ho córrer, perquè al cap i a la fi ella segurament feia allò que li encarregaven.
ResponEliminaM'ha respost bastant molesta i diu que "una mica més d'humiltat i humanitat ens aniria bé a tots", i que no cal que li contesti cap altre correu.
Suposo que en el "tots" inclourà també l'editorial en nom de la qual em va escriure. O és que s'espera que únicament sigui humil la persona a qui ofereixen de fer una traducció amb urgència, sense saber de quin llibre es tracta, i amb unes tarifes bastant per sota de les recomanades per les associacions professionals?
Mercè, tot just després de deixar el comentari, m'ha trucat una amiga traductora i m'ha posat al corrent de la seva tasca actual: una molt i molt prestigiosa editorial li ha demanat que faci 100 pàgines d'una obra capital de la literatura del segle XX en deu dies. El traductor inicial es veu que només n'ha pogut fer dues-centes. Les dues-centes restants les fan entre aquesta amiga i un altre traductor. Un poti-poti a canvi de dos duros, de contractures i d'haver de treballar el cap de setmana. I és que Sant Jordi mana.
ResponEliminaA mi una vegada d'una altra d'aquestes editorials de prestigi em van enviar una proposta de lectura d'original per 50 cèntims!!!
I es veu que hem de ser humils... La mare que...
Volia dir 50 euros, perdó.
ResponEliminaCinquanta euros per original llegit...