Aquest dies, en els mitjans de comunicació i en diversos blocs he vist comentaris de tota mena sobre la campanya en favor de l'ateisme que aviat es veurà en alguns autobusos de Barcelona. És parla del bus 'ateu'. Crec que parlar d'ateisme i usar l'adjectiu 'ateu' per al bus és un error. L'eslògan que s'ha adoptat diu: "Probablement Déu no existeix." Aquest 'probablement' deixa un espai obert al dubte. A un ateu convençut, com ho és l'autor del bloc Por la boca muere el pez, l'adverbi li fa nosa.
Independentment de les meves creences (o no creences), el que no m'agrada és la frase que han posat sota de l'eslògan: "Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida". Hi ha gent que creu en Déu (o que diu que hi creu) sense preocupar-se per res i gaudint força de la vida. I d'altres que, des de el seu agnosticisme o fins i tot ateisme, es preocupen per moltes coses i pateixen. Els principis ètics no van necessàriament lligats a cap religió.
No sé si encara existeixen les indulgències, una mena de passaport directe al cel que es podia guanyar de moltes maneres. I també hi havia allò dels primers divendres: si anaves a combregar nou primers divendres de mes seguits (si te'n perdies un, per qualsevol causa, havies de tornar a començar), tenies guanyada la glòria. Hi havia mares beates que esperonaven els seus fills i filles (més els fills que les filles; abandonar els costums religiosos era més propi dels homes que de les dones) perquè fessin els nou primers divendres de mes. Així quedaven tranquil·les pensant que, encara que després portessin una vida dissoluta, en el moment de la mort es penedirien o alguna cosa passaria que faria que anessin directes al cel.
Suposo que, si l'església catòlica encara segueix concedint indulgències plenàries, probablement en concedirà als e-cristians que han anunciat que contrarestaran la campanya del bus 'ateu' amb un altre afirmant l'existència de Déu.
Un comentari molt encertat però, al meu entendre, una polèmica artificial, inútil. Com tu dius molt bé la conseqüència que en treuen de la primera frase, és a dir donar per fet l'existència d'una suposada preocupació, és una mica (o varies miques) tramposa. I si per acabar-ho d'arreglar ara els e-cristians tunegen uns altres busos amb un lema oposat em semblarà perfecte, sempre que tants uns com altres s'ho paguin ells.
ResponEliminaJajaaa, jo tampoc li he donat massa importància a la polèmica... et diria que, de fet, he pensat que era un d'aquells anuncis dels què se'n veu una primera part i després d'unes setmanes de "heu vist aquella imatge/frase, etc.?!" expectants, n'arriba la segona part...
ResponEliminaUna abraçada
arantxa
Teologia i preocupació són dos conceptes que sí que estan relacionats, almenys en la nostra societat on la principal religió (sense comptar el Cosumisme, religió sense ésser suprem creador) és la catòlica. Com és sabut el Déu del catolicisme és un Déu que "posa nota", que tot ho veu i que realitza un judici final individual al final de la vida. El que està en joc és ni més ni menys que la felicitat eterna o el patiment etern a l'infern. Un catòlic (un de debò, òbviament, no pas un de cartró) té motius més que suficients per estar preocupat, i molt! I com tots sabem la preocupació és el més típic impediment per gaudir de la vida.
ResponEliminaCelebro qualsevol acte destinat a fomentar el pensament crític (sempre tant vitalment necessari com invisible), tant si es tracta del fet que finalment els ateus ens decidim a donar visibilitat social a la nostra opció, com de blocs com el de la Piqueras. Gràcies, i continuem.
Allò que no em sembla encertat és suposar que qui no creu en Déu no té preocupacions. No les tindrà en relació al més enllà, però no ser creient no significa viure només per al propi gaudi, com sembla reflectir-se de l'anunci del bus.
ResponEliminaCuriosament, el Déu dels catòlics és presentat de manera molt diferent segons les tendències. Com en política, en religió també hi ha ales, i no em refereixo a les dels àngels, sinó al ventall que va des dels fonamentalistes fins a la gent més oberta i que es preocupa més pel món al seu voltant que pel propi futur en el més enllà.
Doxa, t'oblides d'una altra religió del segle XXI: el futbol.
Gràcies pel "post" (quina vergonya, no estic al dia de quines termes puc usar en anglès i quins no). Des de l'estranger, no en sabia res, d'aquesta polèmica...
ResponEliminaDiu l'Arantxa: "he pensat que era un d'aquells anuncis dels què se'n veu una primera part i després d'unes setmanes de "heu vist aquella imatge/frase, etc.?!" expectants, n'arriba la segona part..."
ResponEliminaEstaria bé que ara alguna empresa ho aprofités i fes servir la segona part del text de l'anunci per fer-ne alguna cosa així:
"Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida. Subscriu una polissa d'assegurances amb XXXXX"
O alguna altra cosa semblant. O potser tenen copyright les frases publicitàries?