Fa uns dies comentava uns treballs de recerca sobre futbol que em van cridar l'atenció. Avui he rebut una nota que informava d'un altre treball de recerca, aquest cop fet a l'estranger, que també és ben curiós i que arriba a la conclusió que posar nom a les vaques lleteres i adreçar-s'hi cridant-les pel nom fa que produeixin més llet.
Un article publicat a la revista Anthrozoos: A Multidisciplinary Journal of The Interacions of People & Animals descriu un treball fet al Regne Unit que estudia la relació entre els ramaders i els animals que tenen al seu càrrec. Els investigadors volien comprovar si era cert, com suggerien treballs previs, que la por a les persones per part de les vaques és la relació predominant a les granges lleteres. Mitjançant un qüestionari, els investigadors van recollir la informació de 516 ramaders sobre la percepció que tenien del comportament de les vaques en relació a les persones amb qui estaven en contacte a la granja.
Sembla ser que només el 21% dels ramaders creu que les vaques tinguin por de les persones. Una majoria creu que el tractament que reben influeix en la docilitat d'aquests animals, i que les vaques que han tingut experiències negatives en la seva relació amb humans poden produir menys llet. El 90% de les persones consultades creu que les vaques tenen sentiments i un 78% pensa que són intel·ligents.
A partir de les respostes al qüestionari i de dades objectives com ara la producció de llet de cada granja en resulta que, on les vaques tenen un nom i les persones que tracten amb elles les criden pel seu nom, la producció de llet supera en uns 258 litres la de les granges on les vaques no tenen nom.
De tota manera, tot i ser un article publicat en una revista científica i que aquestes dades són les que inclou el resum, trobo molt poc científic que no indiquin quina és la mitjana normal de producció de llet. Suposo que ho dirà en el text de l'article, però malauradament no es pot veure sense pagar o tenir una subscripció a la revista. No n'hi ha prou a dir que produeixen 258 litres més, si no sabem en quin període de temps i amb quina quantitat de llet es compara.
Ja fa anys que es diu que la producció de llet augmenta si les vaques escolten música, fins i tot hi ha patents d' instal·lacions per estabular i munyir les vaques que porten incorporats altaveus. I s'ha descrit també l'efecte que la música fa en altres animal. Per exemple, Frances H. Rauscher va descriure l'efecte Mozart en les rates. Fer-los escoltar una determinada sonata de Mozart (K. 448) millorava el seu aprenentatge espacial. Al grup de control li feien escoltar música minimalista: una composició de Philip Glass. (Jo no sóc cap rata, però també m'anima més Mozart i rendeixo més escoltant la seva música.)
No sé si algun ramader o ramadera deu treure el cap alguna vegada per aquest bloc. M'agradaria saber si crida les seves vaques pel nom --suposant que en tinguin, de nom. Independentment que sigui cert que fan més llet, si jo tingués vaques, preferiria que tinguessin nom. Altrament, com ens referiríem a elles: la vaca número XX?, la vaca marró, la vaca vella? I ara recordo que fa molts anys (més 25) vaig visitar una granja lletera a Linyola on tenien un mascle reproductor a qui anomenaven Cruyff.
Demà t'ho preguntaré, encara que penso que tots els que treballen amb mi tenen bruna, però ja me n'enteraré ja...
ResponEliminaUna qüestió col·lateral d'aquesta que expliques és la que planteja David Rothemberg: Why birds sing.
ResponEliminaÉs realment molt interessant, tot això.
Olga, què és "bruna"?
ResponEliminaVigilant, és sorprenent com s'anima a cantar l'ocell amb l'acompanyament del clarinet. Gràcies per l'enllaç.
Bruna és la raça de les vaques que hi ha aquí dalt. Quasi bé totes són d'aquest tipus. Aquí tens una web on tens una informació molt més bona de la que et pugui donar jo.
ResponEliminahttp://www.brunadelspirineus.org/web_catala/que_es.asp
Avui he parlat amb un company de la feina. Les seues totes tenen nom, i de sempre procura amansir-les des de que neixen per tenir una més bona convivència. Diu que la producció de llet, no ho sap, perquè les seues com et deia ahir no són de llet, però que de ben segur és cert.
ResponEliminaQuan trobi alguns dels que en tenen de llet els ho preguntaré.
Olga, gràcies per la informació i l'enllaç. Que en som, d'ignorants de les coses de la muntanya, la gent de ciutat! Sabia que a començament del segle XX s'havien importat vaques suïsses (no només al Pirineu, també a Galícia i segurament a altres zones típiques de producció lletera), però no sabia d'aquesta fusió amb la vaca autòctona i que hi hagués aquesta raça bruna.
ResponEliminaEspero que ens diguis alguna cosa sobre les vaques lleteres; si algú les crida pel nom i té la percepció que fan més llet.