dijous, 22 de gener del 2009

Fixeu-vos quines coses investiguen

Fixeu-vos quines coses investiguen: veure si la manera de jugar a futbol ha canviat en els darrers tres mundials. Ho he vist en una notícia del SINC (Servicio de Información de Noticias Científicas), que depèn de la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) del Ministeri d'Educació i Ciència. EL SINC difon informació sobre treballs de recerca fets per investigadors o investigadores espanyols en institucions públiques o privades de l'Estat o que treballin a l'estranger. El resum sobre la notícia en relació al futbol diu:

La principal conclusión del estudio que ha realizado un equipo de investigación de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU) es que la forma de jugar al fútbol ha cambiado tan poco en los últimos mundiales que hoy no seríamos capaces de diferenciar un partido de Francia ’98 y otro de Alemania ’06 basándonos en la acción del juego.

I un dels autors, tot cofoi declara: “Nuestro trabajo aporta un pronóstico de cómo se jugará al balompié en el próximo Mundial de Sudáfrica 2010."

Després de llegir això m'han sorgit un parell de preguntes: és tan important saber com es jugarà a futbol en el proper campionat del 2010 com perquè sigui l'objectiu d'un treball de recerca? I d'on deuen haver sortit els diner per a investigar-ho? (Espero que no siguin de fons públics.)

Un representant del SINC diu que és la notícia que ha tingut més èxit d'entre totes les que han tret aquesta setmana, i que agències com EFE o Europa Press n'han fet notes de premsa.

Davant la meva estranyesa, Joaquim Elcacho, periodista científic de l'Avui m'ha informat d'una curiosa tesi doctoral, llegida el 2008 a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, que també tracta sobre el futbol: Los porteros de fútbol, ¿se comportan como sistemas complejos? Estudio de Iker Casillas y Víctor Valdés.

4 comentaris:

  1. No sabria dir si em fa riure o em fa plorar!
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. De vegades es fa recerca que aparentment sembla que no tingui cap servei, però a la llarga pot tenir alguna aplicació. Tanmateix, per més que intenti imaginar-m'ho, no sé quina aplicació pot tenir saber si ha evolucionat la manera de jugar a futbol.

    Pel que fa a la tesi, no ho acabo d'entendre, perquè un sistema complex té diversos components i les seves parts estan interconnctades i els vincles de connexió contenen informació que queda oculta a l'observador, de manera que el tot és superior a la suma de les parts. Si més no, això és que jo entenc per un "sistema complex", com pot ser-ho un ecosistema o el temps atmosfèric. Potser l'única cosa en què penso que un porter de futbol pot comparar-se a un sistema complex és que el seu comportament és difícil de predir.

    ResponElimina
  3. Poca feina, massa diners i poc control... així ens va. :(

    ResponElimina
  4. Voldria comentar un parell de qüestions que em semblen totalment preocupants (i més pel fet que no semblen preocupar gaire a ningú ni generen debat). Com que no he trobat un altre lloc en el seu bloc ho comentaré aquí.
    Una és el gran revival de la irracionalitat i les pseudociències en la nostra societat del segle XXI. Un exemple flagrant són les pseudomedicines, com la homeopatia, en la qual hi creuen quasi totes les persones, quan la ciència ha demostrat reiteradament i contundent la seva
    ineficàcia. Malgrat tot les autoritats sanitàries (i també els periodistes, entre d'altres) guarden un perillós silenci que ens perjudica a tots. El fenomen també s'explicita clarament amb l'èxit de programes descaradament
    acrítics com Cuarto Milenio que fomenten sense resistències la irracionalitat.
    L'altre tema de tant obvi resulta inconscient: el protagonisme (desmesurat i encara creixent) que té el futbol en la
    nostra societat. La "problemàtica" crec que pot ser exposada a través de tres qüestions clau: 1) mitjançant quin procés una persona "passa" a aficionar-se al futbol? 2) és racionalment justificable l'elevadíssima ponderació del valor del futbol respecte d'altres valors? i 3) el desmerurat sobretactament que en fa la comunitat de periodistes respòn
    a criteris estrictament periodístics? Recordem per exemple que s'ha consolidat l'estàndard en els platós dels telenotícies de dos "totòlegs" i un especialista en esports (i.e. de tots els àmbits de la realitat l'únic que
    mereix especialista és l'esport). Per no parlar del principi segons el qual l'ordre dels espais o el minutatge estan en funció del
    suposat valor periodístic, o que no ja els esports sinó el futbol, i no ja el futbol sinó el barça són "notícia" cada dia. Quantes tragèdies d'aquest planeta deuen romandre invisibles per deixar espai fins i tot a les anècdotes extraesportives (pretesament gracioses) dels esportistes? Malauradament ni una Terribas ha estat capaç de posar un decimal de sensatesa en aquest assumpte. I si l'únic justificant que s'ofereix és el d'interés general, pequè no fan sortir a diari Ventdelplà o
    Fama a titulars? Quan em vaig posar en contacte amb el Servei d'Atenció a l'Espectador i l'Oient -5430, "Ens comprometem a tenir en compte les teves opinions"- tota la resposta que vaig rebre va ser "gràcies per la seva opinió".
    I l'altra cara de la qüestió: on són les persones sensates? No n'hi ha o no són prou sensates com per fer sentir la seva veu?

    Gràcies i enhorabona pel bloc

    ResponElimina