Sóc bastant fidel a les agendes i calendaris. Gairebé cada any es repeteix la marca de cadascun d'aquests objectes d'ús personal (les agendes) o més o menys compartits (els calendaris). Des que va sortir el calendari d'en Gelpí --devia ser cap a 1970 o 1971-- només m'ha mancat un any i va ser perquè em vaig distreure i quan vaig voler comprar-lo ja era exhaurit pertot. Per qui el nom no li digui res, es tracta d'un calendari allargat, amb els dies de cada mes un sota l'altre i amb espai per apuntar a cada dia les coses que has de fer. Per tant, serveix com agenda, però no te'l pots ficar a la butxaca perquè deu fer un metre de llargada. Com que no fa ni un pam d'amplada, és adient per penjar en algun racó de paret (a casa el tenim a la cuina). L'autor del calendari és Enric Gelpí, que viu a Samalús (Vallès Oriental) i cada any dedica el calendari a un tipus diferent d'animals. El 2008 van ser les vaques, i el 2009 són animals atzarosos de la Mediterrània.
En el despatx tinc un altre calendari --de sobretaula-- que rebo cada any d'Intermon Oxfam, dels que t'ensenyen tot el mes en un full i s'aguanten drets. El tinc en un prestatge, davant dels llibres, de manera que només he d'alçar la vista de la taula de treball per veure'l.
Pel que fa a agendes, tinc la de butxaca on m'apunto les coses que he de fer fora de casa: reunions, visites mèdiques, viatges, conferències, etc. Durant alguns anys comprava una Finocam plana. Després, quan vaig subscriure'm a la Biosfera, que publicava Enciclopèdia Catalana, cada any rebia la seva agenda, que era d'un format semblant a la Finocam. Últimament, la meva agenda arriba de Nova Anglaterra; me l'envia una professora de la Universitat d'Amherst (o la duu si ve a Barcelona, cosa que fa sovint). Com les anteriors, aquesta agenda també és allargada i plana. M'agrada perquè la part dels telèfons i adreces està separada, de manera que es pot aprofitar la del any anterior i no haver de copiar cada gener totes les adreces i telèfons a la nova agenda. Només quan hi ha hagut ja molts canvis després d'uns quants anys o quan ja no m'interessa tenir a mà molts dels telèfons apuntats, em dedico a escriure'ls en l'agenda nova.
Tinc també una agenda gran, com un llibre, que m'envia una editorial amb la qual col·laboro de tant en tant. L' espero amb candeletes perquè cada any està dedicada a un pintor diferent i crec que si hagués de fer jo la tria no ho podria fer millor. Sovint coincideix amb els meus gustos. L'agenda del 2009 està dedicada a Hieronymus Bosch (El Bosco), un pintor que em fascina. (Quan vaig a Madrid, sempre que puc m'acosto fins al museu del Prado i vaig directa a la sala on hi ha els quadres d'aquest pintor; podria quedar-me hores contemplant El jardí de les delícies i algun altre.) Aquesta agenda és el complement de la de butxaca; procuro apuntar-m'hi tot el que he de fer per si de cas algun dia perdés l'altra. (A més, té un ús pràctic complementari: sovint hi recolzo la part posterior del portàtil perquè circuli l'aire per sota i no s'escalfi massa.)
Pel que fa a almanacs, alguna vegada he comprat el dels pagesos, però com a curiositat, perquè després ni recordava que el tenia fins que algun dia em sortia per un racó en ordenar papers o fer una tria de revistes per llençar. Enguany m'han regalat l'agenda Almanac del Cordill, que es diu així perquè hi ha espai per a poder posar-hi una nota cada dia, com en una agenda, i perquè duu un cordill per poder-lo penjar. Pel que fa als textos, és un calaix de sastre on hi tenen cabuda tradicions i costums populars, refranys, apunts sobre el temps i la meteorologia, botànica i agricultura, zoologia, geografia, medicina popular, estadístiques, consells de cuina, etc. No sé si fa molt de temps que es publica, perquè és el primer cop que el veig, però espero que amb el temps la seva publicació anual arribi a ser una tradició, com ha esdevingut la publicació del calendari d'en Gelpí.
Quan la meva amiga Bibiana vivia a Holanda em portava uns calendaris preciosos (amb pàgines setmanals) de l'editorial Bekking & Blitz. Ara ja és aquí, així que he aprofitat per canviar l'estil i enguany el tinc d'Alaska (em va arribar per correu), de la il·lustradora Barbara Lavallee. El calendari es diu "Looking for love" i és un homenatge a les dones "de veritat". També preciós.
ResponEliminaEm crida l'atenció el del cordill. El buscaré.
Petons i bon any!