El 2006, quan encara no escrivia massa sovint en aquest bloc, ja hi vaig fer un comentari sobre l'evolució de les nadales electròniques i la saturació de la bústia que vegades em produïen els correus-e que duien annexats nadales electròniques, sovint amb animació.
Em pensava que era una febre que passaria aviat, però em vaig equivocar. L'any passat va continuar, i enguany n'estic rebent més que mai. Va començar sent un entreteniment per a moltes persones, però ara també són institucions i empreses les que envien la seva nadala electrònica. Hi ha qui, segurament conscient --o no-- del volum de bits que es pot generar en aquesta època, envia unes nadales electròniques que ocupen poca memòria, tot i tenir dibuixos i fotografies, o qui ha tornat a la pràctica d'enviar un enllaç per accedir a un web on es pot veure la nadala electrònica. D'altres, però, no tenen en compte la memòria que ocupen les seves nadales i les envien a tot el llistat d'adreces que tenen en la seva agenda.
Entenc que qui envia la felicitació ho fa de bona fe, però, quan es tracta d'arxius annexats, no acostumo a obrir-los, no fos cas que fos una nova manera de transmissió de virus. Perquè, qui hauria de sospitar d'un arxiu de bon nadal que t'envia una persona que coneixes o una entitat amb la qual tens algun tipus de relació?
De tota manera, voldria correspondre a qui m'ha desitjat bones festes i bon any i ho faré des d'aquí amb aquesta cancó amb uns intèrprets molt especials:
En la nit fosca de la incertesa i al ras de la solitud, encara esperem l’alba d’un nou dia.
ResponEliminaBon Nadal a tota la gent de pau!
Quan erem petits enviavem nadales per correu ordinari. Recordo que ens assentavem tots a la taula del menjador, la meua mare hi posava el text, i tots firmàven.
ResponEliminaLes coses han canviat i ara ho fem des del correu electrònic. A mi m'agrada fer-ho.
L'Olga envia per correu-e una nadala molt bonica (una fotografia feta per ella), però no ocupa gaire memòria. Com la seva, no em faria res rebre'n moltes.
ResponElimina