dissabte, 6 de desembre del 2008

Caos calmo, el llibre

Un dels cafès literaris del Pavelló italià a la Fira del Llibre de Guadalajara ha estat dedicat a l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Caos calmo de Sandro Veronesi. No he llegit la novel·la, però vaig veure la pel·lícula que se'n va fer i tenia interès a sentir què explicaria l'autor sobre l'adaptació de la seva obra.

Sandro Veronesi, autor de Caos Calmo
(Foto: M. Piqueras)

Veronesi diu que ell no va voler participar en l'adaptació de la novel·la al cinema i que només en va ser espectador. Per dos motius. El primer, que de jove va tenir la sort de treballar durant un temps amb el gran escriptor italià Alberto Moravia, moltes de les novel·les del qual van ser adaptades al cinema. Moravia va dir-li que un autor no ha de participar mai en els projectes cinematogràfics desenvolupats a partir de les seves obres. Així que, quan van demanar-li que participés en l'adaptació al cinema de la seva novel·la La forza del passato, no va acceptar tot recordant el consell de Moravia. Per altra banda, Veronesi ja havia treballat com a guionista de cinema, però reconeix que ho va fer molt malament. És una feina que li agradaria saber fer perquè es gaudeix més, es treballa en grup i es pateix menys, però ell és un guionista dolent.

Ha parlat també del ritme diferent que tenen novel·la i film i ha posat l'exemple d'una escena de Caos calmo que va trobar molt reeixida. És l'hora de recollida de la mainada d'escola i de sobte es veuen arribar cotxes de mares i pares que omplen el carrer. És com si fins a aquell moment pares i mares haguessin estat tancats en algun recinte (la feina, la llar) i de sobte n'haguessin obert les portes i els haguessin deixat sortir. L'escena és complicada pel que fa a la filmació, perquè hi ha càmeres que van haver de situar-se molt altes. En la novel·la, aquesta escena estava descrita en una línia. Potser això va costar haver de renunciar a vint pàgines de text, però valia la pena. I demostra la perícia dels guionistes que van saber trobar l'interès que aquella línia podria tenir per al film.

Segons Veronesi, els bons guionistes 'passegen' per la novel·la que han d'adaptar com si portessin un detector de metalls per trobar el cinema que hi ha ocult entre les pàgines del llibre. I no entén el sentit de desil·lusió que alguns novel·listes experimenten quan les seves obres passen a la pantalla. Ell, al contrari, està admirat del que han fet amb la seva obra.

També ha parlat de l'ambientació de la novel·la. En escriure-la, Veronesi no volia situar-la en cap lloc precís i va situar-la a Milà perquè és una ciutat que no li és familiar. En canvi, la pel·lícula passa a Roma, entre d'altres coses perquè creu que Nanni Moretti no voldria participar en un film en què no sortís Roma. Però la ciutat passa molt desapercebuda. L'ambient no és gens italià; podria passar en una ciutat de qualsevol país on hi hagi costum que pares o mares recullins els fills de l'escola amb cotxe.

Veronesi ha acabat parlant d'un altre escriptor que va ser qui el va encadenar a la novel·la: el peruà Mario Vargas Llosa, del qual llegia totes les obres quan ell (Veronesi) era un jove estudiant d'arquitectura que volia dedicar-se a escriure.

5 comentaris:

  1. Perdona pel comentari (que ja t'anuncio que és desaforat), però no m'hi puc resistir... Que guapíssim aquest Veronesi! No el coneixia.

    De Nanni Moretti només he vist "La stanza del figlio". Trobo preciós el títol "Caos calmo" o sigui que potser m'animi i un dia d'aquests em miro la pel·lícula o compro el llibre (com que aviat seré a Milà...)

    Petons enormes cap a Mèxic!

    ResponElimina
  2. Més qua guapo, jo el vaig trobar molt interessant. No és allò que la gent --les dones-- considera guapo, però és molt atractiu. Aquest pentinat despentinat, el vestir aparentment descurat, les mans i els ulls, que l'ajuden a expressar-se...

    L'hi vaig fer unes quantes fotos i no sabia quina triar per al bloc. Al final vaig triar-ne una en què no estava parlant, sinó escoltant el moderador del cafè literari.

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha trasbalsat Veronesi (atesa la meva edat, però, en el bon sentit) i no he afegit res sobre el cinema de Nanni Moretti. Amb les pel·lícules d'aquest actor / director em passa com amb les de Woody Allen: sé que m'agradaran més o menys, però que mai no em decebran. A més, Moretti em cau molt bé en molts aspectes, un d'ells la seva posició en política, independent i critic amb qui calgui. Si no coneixes el seu discurs de Piazza Navona del 2006, no te'l perdis. El pots veure a YouTube:

    http://tinyurl.com/5k5je3

    ResponElimina
  4. Doncs saps que hi ha un gruix molt important d'italians que no suporten Moretti? Diuen que és d'allò més vanitós.

    Ja t'ho dic, jo només conec "La stanza del figlio" i en aquell moment em va agradar moltíssim.

    Salutacions a Mèxic (quina sort, Mercè!)

    ResponElimina
  5. Doncs entre la gent que jo conec a Itàlia sé que té bastants partidaris, però no sé si com actor o pel seu compromís polític; va prendre part en els primers "girotondi", els moviments ciutadans de protesta contra Berlusconi en el seu anterior govern.

    Pel que fa al cinema, és possible que amb Moretti passi com amb Woddy Allen o amb Almodóvar, admirats per moltes persones, però insuportables per a d'altres. Jo conec molta gent que no els suporta.

    ResponElimina