Balmis i l'expedició de la verola

El 2 de desembre de 1753 va néixer a Alacant Francesc Xavier Balmis i Berenguer, que va ser metge militar i ha passat a la història de la medicina per haver estat al front de l'expedició que va dur la vacuna de la verola per tot el món, i que pot considerar-se la primera campanya mundial de vacunació. El nom oficial d'aquesta empresa era Real Expedición Filantrópica de la Vacuna, però es més coneguda com a Expedició Balmis.

La verola va arribar a Amèrica amb els seus conqueridors. El 1519 havia exterminat gairebé tota la població nadiua de La Española (l'actual Santo Domingo), des d'on va passar a Puerto Rico, Mèxic i Centro-Amèrica. El 1524 s'havia estès al Perú i va anar avançant per Sud-Amèrica, cap al Brasil. A la badia de San Salvador, on el 1550 havien arribat els jesuïtes, el 1563 hi va haver una epidèmia que va causar la mort de més de 30.000 indígenes. La causa de l'alta mortalitat produïda per la verola a Amèrica era la manca de contacte anterior entre la població i el virus; era una infecció nova per al sistema immunitari d'aquelles persones.

El 14 de maig de 1796, el metge anglès Edward Jenner (1749-1823) va practicar la primera vacuna contra la verola (no m'estenc a tractar la història de la malaltia i de la seva prevenció perquè seria massa llarg; a més és fàcil trobar-ne informació a Internet). La verola era una malaltia que matava molta gent i quan es va veure provada l'eficàcia de la vacunació, des d'Anglaterra la tècnica es va difondre de seguida a altres països. El 1800, un metge de Puigcerdà (Francesc Piguillem) va fer les primeres inoculacions a aquest costat de la frontera francesa, amb vacuna que es va fer dur de París. I tres anys més tard, un tractat sobre la vacuna que havia escrit el francès Jacques Louis Moreau de la Sarthe, va ser publicat en la versió castellana de Balmis, que va afegir una àmplia introducció al text original. El mateix Balmis, que havia estat ja a Amèrica i que era metge de la Cort de Carles IV, va ser l'impulsor del projecte de propagar la vacuna als dominis espanyols d'ultramar. La Junta de Cirurgians de Cambra va aprovar al proposta el juny de 1803 i de seguida van començar els preparatius per a l'expedició, de la qual Balmis va ser nomenat director.

L'objectiu de l'expedició era introduir la vacunació gratuïta i formar els metges locals en la preparació i preservació dels inòculs; a més, s'establirien unes Juntes de Vacunes per dur el registres de les vacunacions que s'anessin fent. L'equipament mèdic preparat per a l'expedició incloïa porcions de roba, 2000 parells de petites peces de vidre, sis llibres amb les pàgines en blanc i 500 exemplars del llibre de Moreau de la Sarthe en la versió castellana de Balmis.

Calia resoldre el principal problema: com dur l'inòcul de la vacuna en un viatge tan llarg sense que es fes malbé? Balmis va trobar una solució que avui dia seria impensable. El reservori inicial de la vacuna de l'expedició eren 22 nens de la casa d'expòsits de A Coruña, que anaven acompanyats d'una dona (Isabel Sendales, rectora d'aquella institució) perquè tingués cura d'ells durant el viatge. Cada setmana se'n vacunaven dos amb material extret de les pústules dels vacunats la setmana anterior. Atesa la llarga durada prevista per al viatge (tres anys, que es van convertir en set), 22 nens no serien suficients, i la Corona va demanar a les autoritats dels diferents territoris per on havia de passar l'expedició que els proporcionessin els nens necessaris per poder continuar les vacunacions; les despeses ocasionades anirien a càrrec de la Corona.

El 30 de novembre de 1803 va salpar de A Coruña la corbeta María Pita, amb els membres de l'expedició. Després de passar per les Canàries, van creuar l'Atlàntic i el seu primer destí va ser les Antilles i Veneçuela, des d'on van sortir dues subexpedicions. Una, dirigida per Balmis, va anar a Cuba, Mèxic, Centro-Amèrica i les Filipines. En el camí de tornada a la metròpoli van dur la vacuna també a Macua i Canton (Xina) i a l'illa de Santa Helena, a l'Atlàntic. Al front de l'altra subexpedició va quedar el metge militar barceloní Josep Salvany i Lleopart, que va dur la vacuna a Sud-Amèrica i va morir a Cochabamba (a l'actual Bolívia) el 1810, sense poder acabar el seu periple.

L'expedició de la vacuna duia incorporat al nom l'adjectiu filantròpica per indicar que era un gest de generositat de la Corona envers els habitants dels seus territoris d'ultramar. En realitat, salvar les vides de milers de persones en aquelles terres representava tenir-hi més súbdits i aconseguir més ingressos a través dels impostos. Si tenim en compte el context històric i temporal en què es va dur a terme aquesta expedició, els veritables filantrops van ser els expedicionaris que van dur la vacuna, no només en els vaixells, sinó arribant, amb cavalls i petites embarcacions fluvials, fins a llocs gairebé inaccessibles a l'interior del continent americà .

El 2003, per commemorar els 200 anys de l'expedició, el Consell Superior d'Investigacions Científiques va publicar el llibre La vuelta al mundo de la expedición de la vacuna (1803-1810), que inclou una edició facsímil del llibre del mateix títol, de Gonzalo Díaz de Yraola (amb pròleg de Gregorio Marañón) i una excel·lent traducció anglesa comentada de Catherine Mark, que hi va afegir uns apèndix molt útils. I el 2007 va sortir el llibre Saving the World, de Julia Alvarez (l'autora de la divertida How the Garcia Girls Lost Their Accents). Saving the World és una novel·la basada en la història de l'expedició de la verola, però narrada des del punt de vista de l'única dona que hi va participar, Isabel Sendales, la rectora de la casa d'expòsits. El llibre duu la literatura dins de la literatura perquè la història de l'expedició és la novel·la que està escrivint una autora llatinoamericana que viu als Estats Units, i en el seu entorn es desenvolupa una altra trama relacionada amb un virus molt més actual, el de la SIDA, i una possible vacuna per combatre els estralls d'aquest modern assot de la humanitat.