He fet un viatge llampec a Logroño. Just vint-i-quatre hores, per fer una conferència en un centre cultural i una altra en un institut d'ensenyament superior. Hi vaig anar amb tren. Darrerament m'hi estic aficionant, al tren. És una manera de viatjar molt més tranquil·la i relaxada que el cotxe, Té l'inconvenient que no et pots parar quan t'abelliria de fer-ho. Si hi hagués anat amb cotxe segurament m'hauria aturat en més d'un lloc per contemplar els colors de la tardor, especialment entre Saragossa i Logroño. Les vinyes tenyides de roig, d'ocre, de tons marrons. Els boscos de ribera amb mil tonalitats de groc. I la ciutat també. Quin esclat de color!
 |
| Tardor a Logroño |
 |
| El castanyer d'Índia s'acomiada del fullatge |
Dimecres em van dur a dinar a un restaurant prop de l'Ebre, a costat d'un bosc. De la taula estant veia el parc que hi ha a la riba del riu. El sol --ja bastant baix tot i ser només les tres de la tarda-- es ficava lateralment entre les fulles dels arbres. Havia plovisquejat una mica i la llum que queia sobre les fulles molles semblava multiplicar-se --o dividir-se, en tots els seus components. A la tarda van dur-me a Castejón per agafar el tren de tornada. També m'hauria aturat en molts llocs per contemplar de nou les vinyes roges, aquell cel ennuvolat i el sol que encara semblava voler obrir-se camí entre els núvols. No vaig gosar, però. Anàvem una mica justos de temps i el professor i la professora que m'acompanyaven desprès havien de tornar a Logroño.
L'estació de Castejón té un vestíbul que serviria per filmar-hi una pel·lícula ambientada a començament del segle XX. I és com una estació fantasma. Un cop ha marxat la gent que a l'andana esperava un tren regional, tot ha quedat solitari. Fins i tot l'home que ven els bitllets ha desaparegut.
Vestíbul de l'estació de Renfe de Castejón
Vestíbul de l'estació de Renfe de Castejón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada