La Rambla: una altra mirada

De vegades escric per endavant i ho deixo programat per publicar. Aquesta entrada vaig escriure-la anit però em vaig oblidar de deixar-la programada perquè es publiqués aquest matí. Parlava de la passejada científica que havia de fer amb un grup de noies i nois d'una escola. Ja l'he feta; més curta que altres anys perquè les meves cames encara no resisteixen passejades molt llargues i perquè eren d'una escola de Badalona i tenien un bon tros fins arribar a casa seva. El que vaig escriure anit (com si fos avui al matí):

Avui serà la prova de foc per al meu genoll. Amb ocasió de la Setmana de la Ciència, faig una passejada científica per la Rambla i voltants amb un grupet d'estudiants d'ESO. Altres anys, la feia durar unes dues hores i quart. Enguany, però, la faré més curta, que estar-me a peu dret fent explicacions no crec que em convingui massa. I potser m'ho agrairan, que dues hores i quart és molt.

El que intento amb la passejada és que vegin la ciutat amb un altres ulls, els de la ciència, en el sentit més ampli. I la Rambla va molt bé per a aquest objectiu. Comencem amb una mica de geografia. Què significa 'rambla'? És un mot d'origen àrab que designa un arenal, una riera, per on s'escolen de manera intermitent les aigües pluvials d'una conca. La Rambla era una de les rieres per on baixava l'aigua de pluja de la serra de Collcerola. El traçat de la riera es corresponia primer amb el carrer Balmes i després amb l'actual Rambla. Aquella riera era el límit de la ciutat medieval.

Parlarem de la rambla més marinera; dels aiguamolls que hi havia a la part baixa, que es barrejaven amb les aigües fecals; de les Drassanes, de la fotografia i del cinema, que van començar també en aquest passeig. Del "Museo Pedagógico de Ciencias Naturales", que era com es deia la botiga de taxidèrmia de la qual ha quedat el record en el nom del restaurant que ocupa el seu lloc (El taxidermista). De les herbes remeieres i l'Herboristèria del Rey, una de les botigues més antigues de Barcelona, que conserva encara part de la decoració original i la pica on mantenien vives les sangoneres que s'empraven per a les sagnies. Ens fixarem en l'arbrat dels llocs per on passarem; també en algunes farmàcies històriques. Veurem l'antic Hospital gòtic de Barcelona, la Reial Acadèmia de Medicina, l'Institut d'Estudis Catalans, i recordarem Fleming davant el seu bust, i Ramón y Cajal tot passant davant la casa on va viure. Malauradament, no podrem veure la placa que recordava el lloc on Isaac Carasso va fabricar el primer Danone, perquè la van arrancar de la façana de la casa del carrer dels Àngels on hi va haver el taller familiar on es feien els iogurts (diuen que la van treure els veïns, enfadats amb l'Ajuntament perquè, per algun motiu, els van denegar el permís per posar un ascensor a la finca). I acabarem a la part alta de la Rambla, on hi havia hagut l'Estudi General, després d'aturar-nos davant la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, de la qual molta gent ignora l'existència, si bé tothom coneix els llogaters de la planta baixa (el Poliorama).

Altres anys ens anàvem també cap a l'altre costat, passant, entre d'altres llocs, pel carrer Avinyó (hi va haver una centra telefònica), pel Monts Tabor i arribant fins al claustre de la Catedral per veure'l amb la mirada que aporta la ciència que no és contrària, sinó complementària, de la que aporten la història i l'art. Però enguany em sembla que això seria massa per a les meves cames.