Lladre intel·lectual, gràcies a Benigni i Dante

Curiosa, la notícia. Un home detingut per la policia a Palerm (Itàlia) quan intentava robar un cotxe duia amb ell un exemplar de la Divina comèdia (no se sap si comprat o robat). Va confessar que, des que va veure a la televisió Roberto Benigni recitar fragments de l'obra cabdal de la literatura italiana, sempre en porta al damunt un exemplar. Va quedar captivat per aquells versos i ara aprofita qualsevol estona lliure per llegir fragments de l'obra mestra de Dante.

Fa uns dies vaig comentar en aquest bloc la lectura de la Bíblia que s'estava fent a Roma, on Benigni en va ser un dels primers lectors, i vaig incloure-hi el vídeo de Youtube amb la seva lectura. Ara no puc estar-me de posar un vídeo de la lectura que Benigni va fer per a la Rai del Cant V de l'Infern, de la Divina comèdia, un dels que més m'agraden.

Un oncle meu deia que, quan morís, preferia anar a l'infern, on trobaria gent molt més interessant que no pas al cel, que seria ple amb les beates del seu poble i de tot el món. La veritat és que la lectura de la Divina comèdia em va fer pensar que el meu oncle tenia raó; per a mi, el Cel de Dante no es pot comparar amb l'Infern. I de l'Infern, un dels fragment que més m'agraden és la història de Francesca de Rímini i del seu amant. Aquell "Nessun maggior dolore che ricordarsi del tempo felice nella miseria..." i com explica la passió que tenien ambdós per la lectura, que un dia, però, va ser superada per una altra passió (...quel giorno più non vi leggemmo avante...) són d'una bellesa extraordinària. Un llibre és la causa de la relliscada de Francesca; amb el seu cunyat Paolo, llegia la història dels amors de Lancelot, i l'escena d'amor entre el cavaller i la reina Ginebra els fa caure l'una en braços de l'altre. Com diu Joan F. Mira en les notes a la seva versió catalana, "[l]a doble escena --doblement literària-- és absolutament antològica". (Molt bona, la traducció de Mira, publicada junt amb la versió original; Proa, 2000.)

Vegeu --escolteu sobretot-- Roberto Benigni recitant el Cant V de l'Infern (la història de Francesca de Rimini ocupa aproximadament la segona meitat):