Fa menys d'un mes recordava les tires de Mafalda amb motiu del seu quarantè aniversari. Doncs bé, fa uns deu dies em vaig assabentar que el diari Público està distribuint una reedició d'aquelles tires amb l'edició dels diumenges.
Público és un diari sense pretensions, de lectura fàcil, però que tracta força bé alguns temes, com ara la ciència i la tecnologia. Els dies que no "donen" res, val mig euro. Cada divendres ve amb un DVD i, per un euro, es té el DVD i el diari. Les pel·lícules són molt variades; n'hi ha per a tots els gustos. De les que he aconseguit per mig euro, en recordo, entre d'altres: Guantanamera, Las mujeres de verdad tienen curvas, Caro diario, El Sr. Ibrahim y las flores del Corán, En construcción, La pelota vasca, Smoking room, El cielo protector, Mi hermosa lavandería.
Pel que fa a les tires de Mafalda, el diari amb el quadern de les tires val un euro i mig. Com que no sé per on paren els quaderns que vaig comprar quan es va publicar per primera vegada, estic guardant els del diari. Llàstima que quan me'n vaig assabentar ja en portaven cinc. I és que en el quiosc on comprem la premsa, a tocar de casa, no venen Público. El quiosquer em va dir que no volia tenir aquest diari perquè els primers dies li va arribar amb retard i va dir al distribuïdor que no li duguessin més. De tant en tant encara li pregunto si no ha pensat tenir de nou el Público i no fer-me anar a comprar-lo a un altre quiosc. Però no hi ha manera. Sospito que darrere la seva negativa hi hagi una animadversió política envers aquest diari.
Quan Público va sortir a la venta hi va haver una mica de rebombori entre els quiosquers per culpa del preu.
ResponEliminaEls quiosquers temien que si la gent començava a comprar aquest diari veurien reduits els seus ingressos, ja que el ser més barat en treuen menys benefici.
Però ja hi havia hagut un precedent de diari més barat: l'"ECO", del grup Godó. Quan els diaris valien 100 pessetes, va sortir ECO, que en valia només 25. Era un diari semblant al que és ara la premsa gratuïta, però millor. I també dedicava més espai --en proporció-- a la ciència i la tecnologia que la premsa habitual. I aleshores no crec que hi hagués rebombori entre els quiosquers. Potser perquè aquell diari venia a omplir un buit que ara ja no existeix perquè hi ha una pila de diaris gratuïts. Gent que no comprava cap diari aleshores va començar a comprar ECO.
ResponEliminaInolvidable es la tira en que Filipito se ve muy preocupado. Mafalda le pregunta porqué. El dice que está pensando sobre el espacio: "Si no fuera por el espacio, todo estaría aqui!"
ResponEliminaVoldria felicitar-te pel bloc sempre interessant de llegir i que traspua el caràcter inquiet i sensible de la seva autora pel ventall tan ample de temes expo- sats de manera planera i que sempre pots aprendre-hi. Avui quan la minorització del masmedia
ResponEliminaen català va creixent, més i més,
sobte que catalans de bona fe promocionin i facin el panegíric cantant-ne les excel.lències i lloant-ne les virtuts, com fas en el post del 27 d´octubre, d´un altre diari escrit en castellà i que per ser editat a Barcelona hauria de començar per respec- tar-nos cosa que no fa. Això és una altra cosa que costa d´enten-
tendre del comportament suïcida de molts catalans.