Suposo que sóc molt poc original si dic que m'agraden Els Simpsons, la sèrie nord-americana que és seguida per milions de persones per tot el món (a la Xina no ho sé; però ves a saber...). En alguns episodis d'aquesta peculiar família de Springfield han paregut, caricaturitzats, científics famosos o s'han tractat temes relacionats amb la ciència.
Vaig veure un episodi en què Lisa era jutjada públicament perquè, després de llegir el llibre L'origen de les espècies, de Darwin, gosava explicar a l'escola la teoria de l'evolució. La jutgen perquè, en el poble, per la pressió que havia exercit Flanders, el veí dels Simpson i pastor (d'església), no estava permès ensenyar evolució i en canvi calia explicar que els éssers vius van ser creats per Déu. Els pares de Lisa estan amoïnats i creuen que la nena no ho hauria hagut de fer. Però la mare troba entre les coses de Lisa el llibre de Darwin, es posa a llegir-lo i en queda atrapada; en acabar diu que Darwin l'ha convençuda.
El jutge al final declara Lisa innocent. Reconeix que ella té raó i deroga la prohibició de l'ensenyament de l'evolució a l'escola. Per altra banda, quan Lisa troba el seu veí pastor li diu que no creu que la religió hagi d'ensenyar-se a l'escola ni la ciència a l'església.
L'argument d'aquest capítol aquí pot semblar estrany; però no és més que una caricatura del que passa als Estats Units. Fa quinze anys vaig estar col·laborant en uns tallers d'estiu sobre microbiologia per als ensenyants, que es feien a la Facultat d'Educació de la Universitat de Boston. Un d'ells era sobre el paper dels microbis en l'evolució. Alguns mestres van dir que ells no podien ensenyar evolució a l'escola i alguns altres van dir que només podien explicar evolució (un procés de més de 3600 milions d'anys!) si dedicaven el mateix temps a explicar també la història bíblica de la creació (la dels sis dies).
A propòsit dels Simpson i l'evolució, he trobat aquest vídeo que, en un minut i mig, mostra de manera divertida el recorregut evolutiu des dels organismes unicel·lulars fins a ... Homer Simpson. (Pot ser útil als mestres que han de dedicar-hi el mateix temps que a la creació bíblica.) Li trobo un defecte, però; el típic de molts llibre o museus de ciència, que centren l'evolució en la fase que ha estat més breu, la que va des de l'època dels grans rèptils fins a l'actualitat, i obliden que el 85 per cent de la història de la vida a la Terra va ser exclusivament microbiana.
El teu post m'ha recordat una pel·lícula meravellosa de Spencer Tracy, en la que fa de defensor d'un mestre que és jutjat per ensenyar la teoria de l'evolució. Una meravella basada en un fet real de 1925. Una llàstima que després de tants anys encara estiguin així als Estats Units, ¿no?
ResponEliminaLa peli: http://www.imdb.com/title/tt0053946/
Sé de quina pel·lícula parles, la del judici que van fer a un mestre de Tennessee perquè ensenyava evolució. Li van dir el judici del mico. Però no la vaig veure en el seu moment, si és que es va estrenar a Espanya. Segur que el guionista dels Simpson va inspirar-se en aquest film i en l'onada de creacionisme disfressat de ciència que hi ha avui dia als EUA. Ara els creacionistes parlen del "disseny intel·ligent" de la vida fet per Déu. La biòloga nord-americana Lynn Margulis va dir en una entrevista en què li'n demanaven la seva opinió, que ni era disseny ni intel·ligent. Veient com està el món, no és difícil adonar-se que, si hi va haver un 'dissenyador', d'intel·ligent en tenia ben poc.
ResponElimina