Doncs ahir, en l'aparador d'una farmàcia vaig veure això, que m'indica que la pediculosi no ha passat a la història:
divendres, 3 d’octubre del 2008
Doncs sí que hi deu haver polls!
Em preguntava fa poc si encara es deuen anar repetint els brots de pediculosi, com quan jo tenia la mainada en edat escolar. La infestació de polls era recurrent i gairebé cada any algun moment o altre del curs rebíem la nota de l'escola indicant-nos que prenguéssim les mesures adequades perquè s'havien detectat casos de polls.
Doncs ahir, en l'aparador d'una farmàcia vaig veure això, que m'indica que la pediculosi no ha passat a la història:
Doncs ahir, en l'aparador d'una farmàcia vaig veure això, que m'indica que la pediculosi no ha passat a la història:
És clar que pot ser que encara hi hagi polls, però també és cert que la indústria farmacèutica busca beneficis. No ho creus, Mercè?
ResponEliminaPassa una mica com amb els productes de protecció contra el sol: és clar que ens hem de posar alguna cosa, però el negoci que se n'ha generat al voltant és espectacular. I el mateix amb els anticel·lulítics, les cremes antiedat... (Ho critico però després sóc la primera que hi "pico" i que em deixo "una pasta"). Com a científica i dona sensata, no sé què n'opines, de tot això.
Per cert, que en la foto que inclous es veu el regalet de torn... Si al final, anar a la farmàcia és com anar al McDonald's!
Naturalment que busca beneficis. Per això les grans inversions en recerca que fan les empreses se centren en malalties dels països desenvolupats. Si la sida no hagués afectat als països rics, segurament no s'hauria fet el gran desplegament en recerca que ha aconseguit convertir en crònica una malaltia que fa vint anys era una condemna a mort en un termini no molt llarg.
ResponEliminaPel que fa al sol, la protecció és molt necessària per prevenir el càncer de pell, com més va més abundant. Des de potser la meitat del segle XX el negoci que ha generat l'afició a prendre el sol ha estat impressionant (abans les dones en fugien; estar morè o morena era propi de la pagesia o altre gent que treballava a l'aire lliure). Hi ha hagut, però, un canvi. Quan jo era jove, les cremes que venien eren 'bronzejadores'. Després van sortir les que eren bronzejadores i a més protectores, perquè filtraven els raigs perjudicials. I la protecció més forta no acostumava a passat del 5. Ara, en canvi, les cremes sembla que només protegeixin i el grau de protecció pot arribar a ser del 50 o 60.
Pel que fa a les cremes antiedat, no entenc que la gent s'apliqui coses com el botox, que és la toxina botulínica però en dosis mooolt petites. Ni que es facin liftings quirúrgics. La pell d'una persona de 60, 70 o més anys no pot ser com la d'una de 30. Quan veig homes i dones de la meva edat o encara més amb la cara sense arrugues, em sembla més aviat una figura de cera que una persona. Les arrugues tenen també la seva bellesa (a més de vellesa). Hi ha actors i actrius a qui el pas del temps ha donat (o va donar, perquè alguns ja són morts) una "pàtina" que per a mi és un valor afegit: Robert Redford, Catherine Deneuve, Marcello Mastroianni, Jane Fonda, Sofia Loren, Sean Connery, Meryl Strip...
El comentari de la Montse em sembla una mica massa "les farmacèutiques són dolentes". Casi sembla que els polls i els càncers de pell siguin culpa de les farmacèutiques!
ResponEliminaEstà clar que les farmacèutiques busquen un benefici, però això no és necessariament un mal. Cal pensar que part de l'evolució de la industria és conseqüencia directa d'això!
La competència ha fet que les empreses busquessin noves maneres de vendre el seus productes millorant, en general, la nostra qualitat de vida.
Els antibiotics de consum diari (enlloc de N cops al dia), la subtitució de injeccions per altres formes de consum, les vacunes preventives anuals (com la de la grip), els sistemes de control de glucosa i dosificació de la insulina per diabètics, etc.
A més, el estat ens subvenciona la major part de l'import d'aquells medicaments que realment ens fan falta.
Articles com la crema solar o les cremes antiedat no són articles de primera necessitat i per tant, com a qualsevol altre sector, tenen tot el dret a lucrar-se tant com vulguin.
No se'ns acudiria acusar als importadors de caviar perquè el venen molt car, no?
Personalment, em sembla més greu que en certes botigues (algunes farmàcies incloses) et venguin ampolletes d'aigua per 60eur. sota l'excusa de ser un remei homeopàtic. Això si que hauria de ser delicte.
Polls??? pregunteu si encara hi ha polls??? CADA DIA, TOTS ELS DIES DE L'ANY hi ha polls a les escoles!!! Fins i tot va ser el el tema que es va treure en totes les reunions de pares d'enguany
ResponEliminaCom que no estic en contacte directe amb mainada en edat escolar, no sabia si les epidèmies de polls havien passat de nou a la història. Pel que diu Montserrat, sembla un problema encara d'actualitat.
ResponEliminaPel que fa a la indústria farmacèutica, se'n podria fer un llarg debat. El cas és que el món pot classificar-se en dos grans grups: el de les persones que tenen accés als medicaments i el de les que no en tenen. I contra aquesta gran injustícia cal lluitar des de molts fronts.
N'hi ha, i molts! La meva filla de tres anys n'ha agafat tres mesos després de començar l'escola. I exterminar-los és un procés llarg i pesat. Podria ser que les farmacèutiques escampessin els animalons per poder vendre més locions i xampús? És una hipòtesi, però no m'estranyaria en absolut.
ResponEliminaPer un moment m'he imaginat la dona que em despatxa el Gelocatil escampant polls per les escoles del barri! 8-)
ResponEliminaQuan a casa en van tenir, eliminar-los una vegada no era difícil. Però com que a l'escola en corrien, de tant en tant algú venia amb polls al cap. Tot i que alguna vegada havia comprat colònia contra els polls, trobo que la manera més eficient era fent servir vinagre i un xampú àcid (el sabo que comprava era "Lactacyd", no sé si encara existeix). En descobrir els polls, els fregava el cap amb vinagre fins a deixar-lo ben xop i els l'embolicava amb una tovallola perquè fes el seu efecte durant una bona estona. El vinagre ho matava tot: polls i llémenes. Les llémenes, però, queden adherides al cabell i després cal anar buscant-les per eliminar-les. Recordo que moltes vegades, si trobava alguna llémena quan ja feia dies que havíem fet el tractament de xoc amb vinagre i que anàvem rentant el cap amb Lactacyd, les llémenes eren ja com seques, tot i que continuessin adherides al cabell.