Primer els polls, ara les xinxes

La meva infància va ser l'època gloriosa del DDT. Semblava la panacea per combatre plagues d'insectes de tot tipus. La gent tenia la sensació que amb aquell insecticida tan potent i eficaç en poc temps s'eradicarien tots els insectes nocius: els paràsits humans, els paràsits dels altres animals i els paràsits de plantes. (També es pensava que, amb els antibiòtics s'acabarien les malalties infeccioses, però aquesta seria una altra història.) Després, gràcies principalment al treball de recerca bibliogràfica i de divulgació de la biòloga nord-americana Rachel Carson, es va saber que el DDT no era tan panacea com s'havia cregut. Per una banda, matava tant els insectes perjudicials com els que són necessaris per a l'equilibri de l'ecosistema. Per una altra, era un compost que en la natura no es degradava i s'anava acumulant en l'ambient de manera que l'espècie humana a la llarga també en podia sortir perjudicada. Això va dur a la prohibició del DDT en molts països.

Alguns insectes paràsits, com ara els polls, que semblaven eradicats de les societats occidentals, van tornar a fer la seva aparició i a escampar-se. Quan els meus fills anaven a escola, de tant en tant ens avisaven que hi havia una infestació de polls. Jo n'estava obsessionada i qualsevol puntet que veiés en el cabell de les nenes o el nen ja em semblava que havia de ser un poll o una llémena. Si els polls es detectaven quan ja havien fet la posta, les larves (llèmenes) era molt difícils d'eliminar perquè quedaven adherides al cabell i com que tenen una coberta dura, molts dels productes que es fan servir per prevenir la pediculosi no les maten. Un remei molt bo era mullar els cabells amb vinagre, que quedessin completament xops, posar després una tovallola al voltant del cap, i deixar actuar el vinagre una bona estona. L'acidesa del vinagre matava els polls i les llémenes, però les llémenes quedaven igualment adherides al cabell, calia anar traient-les una a per una.

Com que fa molts anys que els meus fills van acabar la seva etapa escolar i tampoc no tinc nets, no sé si el brots escolars de polls es van repetint o si potser ja s'ha trobat alguna manera efectiva de prevenir-los.

De tots aquells insectes que s'aprofitaven dels humans i que semblava que ja havien desaparegut, si més no en els països industrialitzats, n'hi ha una espècie que de nou està proliferant: les xinxes.

Xinxes (Cimex lectularius)
Foto: A.L. Szalanski, 2007 (Wikimedia Commons)

Llegeixo al diari britànic The Guardian que Rentokil, una empresa multinacional que es dedica al control de plagues ha informat que, al Regne Unit, en els darrers 12 mesos el nombre de trucades que han rebut de la indústria del transport ha augmentat un 4o per cent i que el país s'enfronta a una plaga de xinxes com no s'havia vist des de feia mig segle. Un dels factors que poden haver contribuït a la proliferació de les xinxes és l'augment dels viatges internacionals, especialment per l'augment del nivell de vida en els països occidentals i per l'abaratiment del transport aeri, amb les companyies low cost.

Com que tenen el cos molt aplanat, les xinxes poden amagar-se fàcilment en petites escletxes o clivelles dels mobles, sota les catifes i moquetes, dins la fusta dels llits o en els matalassos o sofàs, darrere dels sòcols. De dia es mantenen allunyades de la llum i solen viure en grups. Per tant, si mai trobeu una xinxa, penseu que molt probablement n'hi haurà més per les rodalies on l'hàgiu trobada.

No sé si realment estan tan escampades com per haver arribat a ser un problema quan es viatja a segons quins llocs, però hi ha fins it tot publicada una guia (en anglès) per lliurar-se de les xinxes en els viatges i no dur-les a casa de tornada sense adonar-se'n. I a l'entrada bedbug (xinxa en anglès) de la Wikipedia anglesa hi ha uns consells per a qui viatja per prevenir el contacte amb les xinxes o que vinguin a casa amb nosaltres en el nostre equipatge.