L'11 de setembre, l'ambient a la Ronda de Sant Pere era de molts colors, amb predomini del groc i vermell. La gent que hi havia era també molt diversa. Hi ha qui va a dipositar flors al monument a Rafael Casanova amb sentiment patriòtic, qui hi va perquè se sent obligat o obligada i qui va a mirar els qui van a fer l'ofrena per aplaudir-los o per a escridassar-los. I qui aprofita l'assistència d'autoritats i representants polítics per fer patent la seva protesta, que pot anar des de reivindicacions laborals (amb consignes en castellà) a la sol·licitud de més protecció per als pares (pares homes) separats o de l'abolició de les curses de braus. La lectora corrent s'hi va apropar i en va copsar alguns detalls.
Els antitaurins:
Joan Herrera s'apropa a saludar-los, mentre un grup de nois (que no es veu a la foto) l'escridassava ("botifler" és la paraula més fina que li van dedicar):
A tres quarts de deu ja hi havia totes aquestes flors:
El Barça no vol ser menys i també fa l'ofrena a Casanova enmig d'aplaudiments i també d'una gran xiulada:
Els castellers tindran feina avui. De moment, però, descansen:
Els cors de Clavé són a la cua per fer la seva ofrena:
Potser aquest ram sigui més modest, però és més natural: flors i herbes silvestres:
No sé si deiva ser la persona més jove que va desfilar per davant de Rafael Casanova, però segur que era el seu primer 11 de setembre:
Fotos: M. Piqueras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada