Aliment fresc, natural, pur, tradicional...

Fresc, natural, pur, tradicional, original, autèntic, casolà, i de granja. Són els termes inclosos en l'etiquetat de 22o productes, que la Food Standards Agency del Regne Unit va triar el 2002 per analitzar i comprovar si el seu ús era adequat (en alguns productes, l'etiqueta contenia més d'un d'aquests termes). En el 40% dels casos, el producte no s'ajustava a la característica indicada a l'etiqueta. El terme que s'havia fet servir pitjor era pur; únicament en un 9% dels casos s'ajustava a la realitat, mentre que el terme usat correctament amb més freqüència era de granja (75% dels productes que l'havien inclòs a la seva etiqueta).

Aquests termes sovintegen també en les etiquetes i en la publicitat de molts productes alimentaris que podem trobar aquí en els supermercats o botigues de queviures. No sé si s'ha fet algun estudi de la seva idoneïtat, però no crec que el resultat fos millor que el del Regne Unit. I és que, malgrat el famós eslògan "una imatge val més que mil paraules", creat pel publicista Fred Barnard en la dècada de 1920, les paraules també compten. Fixeu-vos, si no, en l'eslògan de Barnard, que quan té prop de 90 anys encara se segueix repetint. És més, un dels grans canvis de la publicitat en les darreres dècades s'ha produït en el llenguatge. Aquest canvi s'ha pogut observar també en els titulars de la premsa. Els autors d'eslògans publicitaris i els de titulars sovint recorren a les metàfores, els jocs de paraules i a l'equívoc.

Per una banda, hi ha paraules de les quals s'ha fet abús i que, com les de l'estudi britànic, es fan servir moltes vegades inadequadament. Son termes que transmeten un missatge positiu, que no sempre és cert. A les esmentades al principi podríem afegir-hi totes les que inclouen els prefixos bio- i eco-. En canvi, d'altres tenen mala fama i la publicitat els elimina del seu llenguatge. Heu llegit algun anunci de iogurt o llet fermentada que digui que conté bacteris? Per a la publicitat --i a partir de les seves etiquetes-- aquests productes no contenen bacteris, sinó ferments. La informació no és falsa, però és enganyosa, perquè és cert que un iogurt conté ferments biològics: són els enzims dels bacteris que causen la fermentació de llet, que és el procés mitjançant el qual la llet es transforma en iogurt, un derivat lacti molt més digestiu. La presència dels bacteris vius en el iogurt explica moltes de les seves propietats beneficioses per a l'organisme. Però bacteri és una paraula "lletja", amb connotacions negatives, atès que solem associar els bacteris amb les malalties o amb la contaminació. Allò que és una qualitat del iogurt --la presencia dels bacteris vius-- s'amaga al públic mitjançant eufemismes o fent servir el nom científic del bacteri, i ens diuen per exemple que una determinada llet fermentada conté L. casei immunitas.

Pobres bacteris!, haver de passar d'incògnit, sense que se'ls reconegui el seu mèrit! Si els millors productes elaborats que mengem o bevem serien impensables sense la col·laboració dels bacteris (o dels llevats)...

Cèl·lules de lactobacil vistes al microscòpic electrònic de rastreig.
Foto: http://aem.asm.org/cgi/reprint/58/6/2034

Més sobre alimentació i publicitat a: http://www.fundacionmhm.org/www_humanitas_es_numero8/revista.html