Ocells de Barcelona

M'agrada observar els ocells urbans i escoltar-los. Fins i tot les cridaneres cotorres, si no m'agafen en un dia que estigui capficada per algun problema, em resulten agradables. Però no sempre puc esbrinar quines espècies són les que veig o sento pels carrers i jardins de Barcelona. Per això em va semblar molt útil el llibret Barcelona. Ocells de Barcelona, que va publicar l'Ajuntament el 2005. És de distribució gratuïta --o ho era, no sé si encara en deuen tenir exemplars-- i jo el vaig aconseguir a la Biblioteca Miquel Llongueres, de les Corts.

Barcelona. Ocells de Barcelona, és un llibret de 48 pàgines molt útil per conèixer els ocells de la ciutat. Té una introducció sobre els diferents ambients ciutadans on viuen els ocells i les diferències segons l'època de l'any, amb unes taules que marquen en colors diferents factors com ara presència o absència segons l'època de l'any i el tipus d'espai on viu cada espècie. A continuació hi ha la descripció de 25 espècies, amb el nom popular català i castellà i el nom científic llatí, text descriptiu de l'ecologia de l'espècie i la seva presència a Barcelona i un petit requadre amb colors diferents que fan referència a les taules del principi.

Al final hi ha un apartat de sonogrames de les veus de cada espècie. És una transcripció dels sons feta de manera gràfica, com si es tractés de la transcripció d'una melodia en un pentagrama. Però això no és tot. Jo sóc pràcticament analfabeta a l'hora de llegir una melodia (reconec les notes musical en el pentagrama, però sóc incapaç de saber com sonen totes juntes; com si algú conegués les lletres de l'alfabet però no pogués llegir les paraules que formen en un text) i el sonogrames tampoc no em serveixen de res. En canvi, sí que m'ha resultat molt útil el CD que inclou el llibret amb enregistraments de les veus de cada ocell. Així he pogut esbrinar que els centenars --milers segurament-- d'ocells que he sentit els capvespres d'estiu en passar per davant del Camp Nou (no en dies de futbol, però; si és que també canten, des del carrer se senten més les veus o els crits del públic) són falciots. M'ho imaginava, perquè se'n veuen volar molts. Però volia tenir-ne la certesa; qui sap si no hauria pogut haver-hi alguna altra espècie d'ocell que es queden dins del niu a aquella hora i fos la que cantava.