La muralla romana a l'avinguda de la CatedralAhir se'm va acudir de fer una cosa que encara no havia fet mai: brostejar en l'hemeroteca de La Vanguardia. Internet ha fet possible que puguem consultar publicacions antigues que abans només es podien veure anant directament a biblioteques o hemeroteques. Primer vaig pensar a fullejar el diari del dia que vaig néixer; però vaig recordar que la meva mare m'havia explicat que era dilluns de Pasqua. I fins fa uns 25 anys, els dilluns no hi havia diaris a Barcelona, només sortia La Hoja del Lunes, que crec que publicava el Col·legi de Periodistes (o potser l'Associació de la Premsa).
Vaig triar un número de fa 50 anys, del 26 d'agost de 1958. En la secció "Vida de Barcelona" trobo una notícia titulada "El remozamiento del Barrio Gótico", que parla de les obres que s'estaven duent a terme a la plaça i avinguda de la Catedral i de la posada a la vista de les muralles romanes que formaven el mur posterior de les antigues cases de l'Arcedià. Diu el diari: "Las nobles y venerables piedras de esta muralla habían quedado ocultas por ocho edificios cuyas fachadas daban a la plaza Nueva y a la hoy ya desaparecida calle de la Corribia."
Casualment he resolt un dubte que tenia des de feia temps. De tant en tant, quan ve gent de fora i els acompanyo a veure algun indret de Barcelona, aquella zona és gairebé de visita obligada. He explicat moltes vegades que recordava quan van posar al descobert les muralles romanes de l'avinguda de la Catedral, que jo era una nena o potser adolescent, però no sabia concretar quin any podia haver estat.
Ara voldria resoldre un altre buit sobre la Barcelona monumental que tinc en la meva memòria: la descoberta del cementiri romà de la plaça de la Vil·la de Madrid. Posaria la mà al foc que és posterior a la descoberta de les muralles, potser al voltant de 1960. (Per si de cas, posaria la mà sobre el foc amb molta cura per poder retirar-la de seguida, no fos cas que em cremés.) Crec que anaven a construir-hi el primer pàrquing subterrani de la ciutat.
Era interessant saber això sobre les muralles. He viscut dues vegades a l'hotel Colón i ho he vist des de la finestra.
ResponEliminaGran idea de llegir diaris vells. En Helsingin Sanomat sempre hi ha un article sobre les notícies fa 50 anys i un altre ara de fa 100 anys com el diari és tan vell.
Quan jo mateix estava treballant en un diari solíem donar a una persona que tenia un aniversari la primera pàgina del nostre diari, imprimia el dia del seu naixement.. La pàgina es feia com stereotypia.
La Vanguardia també ho fa, això d'imprimir la coberta del diari de la data que es triï i conec gent que ho ha encarregat per regalar el dia de l'aniversari d'amics o parents. Però a mi no em podrien fer aquest regal perquè vaig néixer un dilluns i en aquella època els dilluns no es publicaven diaris. :-(
ResponEliminaHi ha també uns altres dies com vacances quan pot néixer la gent però no es descobreix el diari:-) En aquells casos que sempre fèiem el proper dia possible!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA l'actual plaça de la Vil•la de Madrid hi havia el convent de Santa Teresa de les carmelites descalces, incendiat l'any 1936.
ResponEliminaA començaments dels anys 50 es va fer la urbanització per convertir-la en plaça pública, moment en el que es va descobrir la necròpoli romana.
Això del "pàrquing subterrani" crec que és llegenda. Al llibre "Barcelona i la seva història", volum I (Duran i Sanpere, 1973) en parlar de les excavacions arqueològiques de Barcelona explica "l'any 1954 l'atzar disposà l'aparició d’un exemplar ben típic (una cupa funerària) en les valls obertes per a la fonamentació de les cases que la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis edificava a la plaça projectada i anomenada de la Vila de Madrid”. Al mateix volum hi ha un estudi sobre aquesta necròpoli "Una via sepulcral romana", on tampoc diu res d'un pàrquing.
Sobre el pla de la Seu, el que no diu "La Vanguardia" és que les cases del carrer Corríbia que tapaven la muralla i l'últim tram de l'aqüeducte es va decidir que calia ensorrar-les dins de la reforma urbanística iniciada per crear l'Avinguda de la Catedral, "aprofitant" l'espai alliberat pels bombardejos de l'aviació italiana durant la Guerra Civil
Molt interessant, sabré aviat més de Barcelona que d'Hèlsinki!!!
ResponEliminaGràcies, Xavier, per la informació complementària i tan ben documentada.
ResponEliminaSi això del pàrquing és una llegenda, jo sóc de l'època en què va crear-se. No sabria dir quan, però jo ja tenia ús de raó i recordo haver-ho llegit en algun diari (vaig començar a llegir els dos diaris --de matí de tarda-- que comprava el meu pare potser als 8 o 9 anys) o potser ho vaig sentit a la ràdio; a la TV, no, que encara no n'hi havia.
Mercè, no se pas quan es va originar la llegenda però si que em jugaria un pèsol (les meves mans me les estimo molt i no les poso al foc!) que és força posterior. Se'm fa difícil creure que algú a Barcelona abans de la segona meitat de la dècada dels 60 o fins i tot ja entrada la dècada dels 70 pensés en la necessitat d'un pàrquing subterrani.
ResponEliminaNo se pas quan es van començar a construir els primers, però a la dècada dels cinquanta amb el nombre de vehicles que hi havia i la manca de previsió endèmica de les autoritats del moment, no crec que es justifiqués el cost de construcció.
De totes formes, en això parlo només com a una impressió. Jo a la dècada dels cinquanta encara no era ni projecte ;)
Ja que ha sortit el tema, actualment hi ha una exposició sobre la història de l'arqueologia a Barcelona: L'arqueologia a Barcelona, un passat amb futur. És al Museu d'Història de la Ciutat, al Saló del Tinell.
ResponEliminaLlegeixo a "Barcelona. Memòria d'un segle", de J.M. Huertas i J. Fabre, que la plaça de la Vila de Madrid va inaugurar-se el 25 de setembre de 1958 i que el 18 d'abril de 1957 s'hi havien trobat tombes romanes (alguns anys abans ja se n'havien trobat les primeres).
ResponEliminaPel que fa a fer un pàrquing subterrani en aquella plaça, no em sembla una idea tan descabellada. Si bé el 1957 no hi havia encara molts vehicles, aquell any va sortir el SEAT 600, fabricat a Barcelona. I a la zona de la Rambla i el barri gòtic era impossible aparcar. Hi havia el pàrquing Novedades (crec que va ser anterior al cinema), però ja quedava al carrer de Casp.
Per altra banda, el mateix 1957 va ser designat alcalde de Barcelona José M. de Porcioles, i durant el seu mandat es produeix un gran desenvolupament urbanístic de Barcelona --no sempre el més adequat, però. No seria estrany que un pàrquing subterrani hagués entrat en els seus projectes. I potser per a ell no tenia massa importància que uns anys abans haguessin trobat restes romanes a la plaça de la Vila de Madrid.