Fibres vegetals

Al Jardi Botànic de Barcelona hi ha una exposició temporal sobre fibres vegetals que es fan servir per fabricar objectes de diferents usos. Tot i que el fulletó indica que se n'exclouen els usos tèxtils, a l'exposició he vist una cistella amb flocs de cotó i una altra amb fibres de cànem. Potser siguin les úniques excepcions, però. La resta eren fibres per fer cistelles i coves, espardenyes, escombres, palmes, garrafes, barrets, seients de cadires, i altres objectes d'utilitat.

M'agraden els cistells i altres recipients i objectes fabricats amb fibres vegetals. La meva paperera es de vímet i també ho són les cistelles de la roba (la bruta i la que espera ser planxada). I em sembla que encara no s'ha inventat cap cadira tan còmoda com la clàssica cadira de boga. Ni la cadira Jacobsen ni cap de les cadires modernes de disseny em resulten tan còmodes com una vella cadira de boga ben feta, de seient ample i amb la concavitat adequada per encabir-hi unes natges que fa temps que han deixat de ser esveltes. De cadires de boga n'hi ha de moltes mides i tipus. A casa dels meus pares hi havia cadiretes de boga petites per a la mainada; nets i netes s'hi asseien per jugar i per veure la televisió. Fins i tot les persones adultes de vegades ens hi assèiem.

De cistelles, se'n fan de moltes menes. Fa alguns anys, a la fira d'artesania de Santa Maria de Palautordera vaig comprar un llibret molt senzill, però molt valuós per a mi, que és una mena de catàleg dels cistells que es fan --o feien-- als Països Catalans. Es diu a la recerca del cistell perdut --així, sense majúscula (3a ed. actualitzada). Roser Albó n'és l'autora i és una publicació de l'Associació Catalana de Cistellaires. A cada pàgina del llibre hi ha el dibuix d'un objecte fet de fibra vegetal i la seva descripció i aplicació. Hi ha cistells, coves, paneres i estris diversos. Els recipients són molt específics, hi ha un cistell o cove per a cada cosa: alls, bolets, l'aviram, la bugada (per a la roba bruta i per a la roba neta), calçots, cargols (amb tapadora perquè no s'escapin) , fruita (però les figues, les móres i els maduixots tenen els seus cistells propis), patates (els cistell pelapatates és doble, com dos cistells siamesos amb una ansa comuna; en un s'hi posen les patates senceres i a l'altre, les peles, i se suposa que les patates ja pelades van directament a un gibrell amb aigua), porró, ous, panets, joguines, totxos, pinyes, etc.

A l'exposició del Jardí Botànic vaig veure alguns dels cistells i estris que surten en el llibre, però hi havia també altres coses: Aquí n'hi ha un tast:

De les cistelles amb fibres vegetals, n'hi ha una que estava gairebé buida. És la del cànem. Devien tenir por que la gent se n'endugués per fer-ne porros? O potser era així de buida perquè la gent s'ha endut el cànem que hi falta?

Entre els objectes de la segona foto hi ha cordes, maromes, cordills, una gorra de cops, una canastra de transport, i una garrafa. La gorra de cops m'ha recordat que la meva filla Elena, en va tenir una; quan començava a fer tentines queia molt sovint i duia el front ple de nyanyos. Una persona amiga de la família li va regalar la gorra de cops. Era com la de la foto, però amb el llaç blau. No n'estic molt segura, però em sembla que a l'Elena no li agradava massa que li posés aquell barret tan dur.

L'exposició Fibres vegetals dura fins al 31 de març de 2009. Hi ha molts de mesos per endavant però, si us agrada l'artesania vegetal, no espereu l'últim moment per anar a veure-la.

Fotos: M. Piqueras