Nature i les llengües "minoritàries", de nou

Fa unes setmanes em feia ressò en aquest bloc d'un editorial de la revista Nature que criticava la decisió de l'Acadèmia Francesa que s'oposava a la possibilitat que la constitució francesa pogués fer esment de les llengües regionals en el seu primer article. Doncs bé, aquell editorial no devia agradar a tothom i, en el número del 31 de juliol 2008, la mateixa revista inclou l'opinió de Jose M. Rojo, del Centro de Investigacions Biológicas del CSIC, a Madrid, que suggereix que potser els acadèmics francesos van prendre la seva decisió en mirar cap al sud i veure què ha passat a Espanya.

Segons Rojo, el que passa a Espanya "és una situació absurda, en què en alguns indrets és més fàcil per a la mainada espanyola estudiar en anglès (per exemple, en les escoles del British Council) que en espanyol, que és la llengua que la constitució ha establert com a llengua comuna oficial".

Afegeix que aquersta situació ha fet "que destacats --i de cap manera conservadors-- intel·lectuals, encapçalats pel novel·lista Mario Vargas Llosa, hagin signat un manifest per a la defensa dels drets de les persones de parla espanyola en el seu propi país".

El que Rojo no diu, però, és que en el cas d'Espanya, Nature no tindria motiu per a retreure la posició dels acadèmics, perquè es van negar a signar l'esmentat manifest.

Per altra banda, m'agradaria que Rojo expliqués com és possible, que si el castellà està negligit en una tercera part del territori espanyol, en la qual Catalunya hi està compresa, l'alumnat català tregui millors notes de castellà --la llengua arraconada-- que de català, la llengua dominant en aquest territori. És que l'alumnat català és tan llest que pot arribar a dominar una llengua sense estudiar-la?

La referència de la carta a Nature: Rojo, JM (2008) Schools in a third of Spain teach only in minority languages. Nature 454 (31 July 2008), p. 575. doi:10.1038/454575d (Published online 30 July 2008) http://tinyurl.com/5md9gp (Em sembla que només es pot llegir si es té una sucripció a la revista o si s'hi accedeix a través d'una universitat o centre de recerca que hi tinguin una subscripció institucional.)