Una banda --en relació amb la música-- sempre havia estat un conjunt de músics que tocaven instruments de vent i de percussió, i una de les característiques de les bandes és que podien tocar caminant, en desfilades, cercaviles, etc. Moltes ciutats, viles i pobles tenien --i tenen-- les seves bandes i n'hi ha també de militars. En el meu barri recordo haver sentit tocar també la banda d'una escola en algun cercavila de festa major; és la banda de l'Escola Pare Manyanet, integrada per alumnes --nois i noies-- d'aquella escola.
En els darrers temps he sentit parlar molt de bandes musicals de tot gènere, fins i tot de bandes de rock. Anit vaig sentir per la ràdio l'anunci del Senglar Rock 2008, un festival que es fa aquesta setmana al parc municipal de Les Basses, a Lleida. Els locutors parlaven dels grups que hi participen i en tots casos els anomenaven 'bandes'. Es poden anomenar bandes A Cadiera Coixa, Amaral, Els Pets, Plouen Catximbes, Lendakaris Muertos, Laments of Silence? Vegeu i escolteu La Troba Kung-Fu interpretant "La cançó del Lladre", del seu CD "Clavell morenet":
Jo no he vist que portin instruments de vent, però el programa del Senglar Rock 2008 diu d'aquest grup musical: "després de gairebé 300 concerts per tot Europa, la banda farà una parada al Senglar Rock per mostrar un directe contundent abanderat per la rumba catalana."
Suposo que, si el terme 'banda' continua amb la vitalitat que té actualment, acabarà arrelant en el llenguatge i d'aquí a un temps ningú no es recordarà que hi havia hagut grups o conjunts musicals, perquè tot seran bandes. Al cap i a la fi les llengües no les fan els acadèmics, sinó els pobles que les parlen. Per cert, el CD "Clavell morenet" pot descarregar-se gratuïtament del web de La Troba kung-Fu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada