He anat a la darrera conferència plenària de l'ESOF2008, que feia la matemàtica Eva Bayer-Fluckiger, pensant que potser no entendria res o molt poc del que expliqués aquesta professora de l'Escola Politècnica Federal de Lausana. Tanmateix, i potser perquè ella mateixa sigui conscient d'aquesta percepció de dificultat de comprensió de les matemàtiques per bona part de la societat, ha baixat molt el llistó i ha estat una conferència de divulgació, en què ha tractat de l'aplicació de les matemàtiques a la comunicació, fent-ne només una breu introducció.
No recordo que Bayer-Fluckiger hagi parlat de la teoría matemàtica de la comunicació, que va néixer el 1948 arran d'un article publicat per Claude Elwood Shannon (1916-2001), en què aquest matemàtic escrivia: "El problema fonamental de la comunicació consisteix a reproduir en un punt, de manera exacta o molt aproximada, un missatge seleccionat en un altre punt." I és que normalment, pels canals on circula la informació sol haver-hi "sorolls", pertorbacions en el canal de comunicació que poden ocasionar pèrdua de la informació que hi circula, abans que arribi al receptor. D'aquests sorolls i les maneres d'evitar-los sí que ha parlat la conferenciant. Una solució per a evitar la pèrdua d'informació és la creació d'una codificació que mantingui la informació com empaquetada i n'eviti la distorsió o la pèrdua.
Confesso que en sortir de la conferència em sentia decebuda, no em semblava que hagués après gaire cosa. Desprès d'unes hores, però, quan brostejava en el web "Recerca en acció" (projecte de divulgació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR), per escriure un informe sobre una activitat de l'ESOF en què vaig participar ahir, he trobat una secció d'entreteniment d'aquest web que es diu Experimenta, i el seu contingut m'ha fet recordar la conferència del matí. Experimenta és una pàgina web que conté jocs, com ara sopes de lletres, i experiments de fàcil realització, com ara un per veure què passa amb la sal quan es glaça l'aigua del mar o un altre per fabricar un iceberg. Un dels jocs que proposa és fer-se un codi QR de qualsevol cosa, per exemple, un text, un número de telèfon, una adreça d'Internet.
Un codi QR és un sistema de codificació derivat del conegut i universal codi de barres, que té el missatge codificat en un conjunt de barres i espais d'amplada diversa. En el codi de barres, la informació està distribuïda en una sola dimensió i normalment conté un màxim de 20 dígits. Amb la seva difusió es va crear la necessitat de disposar d'un codi que pogués contenir més informació i en un espai mínim. Se'n van desenvolupar alguns de dues dimensions, en què la informació es troba distribuïda en sentit horitzontal i vertical.
Ara per ara el codi QR sembla ser el més eficaç dels codis de dues dimensions. La mateixa informació codificada en QR ocupa una desena part de l'espai que ocuparia fent servir un codi de barres; pot llegir-se molt ràpidament des de qualsevol part que es miri (no us heu fixat la dificultat a llegir el codi de barres de vegades en les caixes dels supermercats, que han de passar el producte repetidament per la màquina o fins i tot acabar escrivint-ne el codi manualment?); i pot recuperar-se'n la informació perduda, si no supera el 30 per cent.
He volgut jugar jo també amb el codi QR i he codificat dues estrofes d'un poema d'una poeta catalana del segle XX, que he posat en la barra lateral d'aquest bloc: no puc, però, comprovar si la codificació ho conserva tot (accents, apòstrofs, etc.) perquè no puc descodificar-ho. He trobat programari per descodificar des del PC, però cal descarregar-lo, i no m'agrada descarregar res de llocs que no conec. També hi ha programari per instal·lar al mòbil i que funcioni com a descodificador (ha de ser un mòbil amb càmera). Hauré de demanar ajut i que algú ho provi i em digui si funciona.
Tornant a la comunicació i la conferència del matí, he pensat també que hi ha molts tipus de comunicació i que de vegades no ens n'adonem. Per exemple, la vida és possible gràcies a un tipus de comunicació que està codificada perquè no se'n perdi informació ni es distorsioni. I per a aquesta codificació, es fan servir quatre "lletres", que són les 4 bases nitrogenades dels àcids nucleics que contenen el codi genètic. El genoma d'un organisme és el conjunt d'informació que permet que l'organisme es desenvolupi i segueixi el seu cicle vital.
Com en altres tipus de transmissió de senyals, en la transmissió del codi genètic també es pot perdre informació o es pot distorsionar. De vegades, els errors són reparats (l'àcid desoxiribonucleic conté mecanismes d'autoreparació). Si això no passa, però, és possible que el missatge final sigui diferent de l'inicial: s'haurà produït una mutació. Les mutacions són una font de diversitat genètica i poden aportar millores a l'espècie, però també poden ser perjudicials.
La conferència d'aquest matí, que m'havia semblat amb poca "substància", també m'ha fet pensar en la comunicació que estableixen els bacteris i altres organismes unicel·lulars, que s'envien senyals químics; o la que es produeix entre cèl·lules molt allunyades dins d'un mateix organisme; o la informació que s'envien els tèrmits per avisar que el cau està en perill i demanar la col·laboració d'altres membres de la colònia... I hauria pogut continuar, perquè la comunicació és pertot. Hi ha qui diu que la vida és química; d'altres afirmen que és física; també he sentit dir que sense la matemàtica no poden existir ni la física ni la química. Però de vegades tinc la impressió que la vida és, abans que qualsevol altre cosa, comunicació.
Imatge codi QR: Semacode-fr-wikipedia-org-wiki-pomme.png
Hi ha sistemes online per a descodificar codis QR.
ResponEliminaBuscant ràpid he trobat aquest.
No arribo a tant. He provat per veure si ho descodifica bé, perè em surten molts signes estranys enmig de les paraules, on van accents, apòstrofs, etc.com si fos el llenguatge html.
ResponElimina