Robert Langer i els fàrmacs 'intel·ligents'

Cada matí deuen ser molts els milers --potser milions-- de persones que en molts països es posen damunt la pell un pegat de nicotina que els ajudarà en el el seu propòsit d'abandonar el tabaquisme. Al llarg del dia, la nicotina s'anirà alliberant de manera uniforme i evitarà que la necessitat física d'aquesta substància trunqui les intencions de deixar de fumar. També són moltes les persones que en llevar-se es posen un pegat de nitroglicerina, un compost químic que afavoreix la formació d'òxid nítric en l'organisme i d'aquesta manera causa la relaxació dels vasos sanguinis, alleugereix el treball del cor i fa augmentar el flux de sang que arriba al múscul cardíac. Un altre tipus de pegat medicamentós és el que fan servir moltes dones madures i que conté les hormones femenines que el seu cos ha deixat de produir. Altres dones més joves fan servir un tipus de pegats diferents, amb la combinació hormonal adequada perquè actuïn com a contraceptius.
Això aparentment tan senzill, com és el fet que un medicament entri al cos humà a través de la pell i que es trobi disponible de manera uniforme al llarg del temps, és una fita bastant recent de la farmacologia. Com també ho és que es pugui implantar sota la pell o en la pròstata, o fins i tot en el cervell, un diminut dispositiu que allibera el fàrmac necessari per tractar un tumor cancerós molt a prop del lloc on estar localitzat, cosa que evita els efectes secundaris, sovint agressius i desagradables, de la quimioteràpia. El 'pare' de l'alliberament controlat de fàrmacs va començar a fer recerca en aquesta camp fa poc més de trenta anys, i el seu treball va fer donar un gran tomb a la farmacologia i al tractament de moltes malalties. Va aconseguir un mitjà de transport per a molts fàrmacs que hom ha anomenat 'intel·ligent' perquè pot fer-los arribar al lloc precís on han d'actuar, i els mecanismes d'alliberament del fàrmac poden activar-se quan condicions ambientals d'aquell indret com ara la temperatura o l'acidesa ho requereixin.
Aquest home es diu Robert Langer i és professor de la Universitat de Harvard i de l'Institut de Tecnologia de Massachussetts (el famós MIT). El seu treball és interdisciplinari, a mig camí entre l'enginyeria química i la biotecnologia, amb aplicacions en medicina. Quan el 1974 va doctorar-se en enginyeria química, molts del seus companys van entrar a la indústria del petroli, on hi havia moltes possibilitats per als joves. Langer, en canvi, va decidir integrar-se a l'equip de Judah Folkman, que feia recerca oncològica a l'Hospital de Nens de Boston. Segons explica el mateix Langer, va decidir escriure-li quan algú va dir-li que Folkman era un metge que de vegades contractava gent "poc corrent".

A més de poc corrent, Langer va demostrar que era un investigador amb molta imaginació i molt creatiu. Folkman estava buscant la manera d'aturar el creixement dels vasos sanguinis que es desenvolupen en els tumors, per impedir així que continuessin creixent i va encomanar a Langer que identifiqués substàncies amb aquesta propietat i que, a més, dissenyés un assig biològic per provar-ne els efectes. Langer va proposar-se introduir en el cos, prop del tumor, un material que contingués la substància; volia que el fàrmac no causés efectes secundaris perjudicials i que s'estigués alliberant lentament en el cos, pel cap baix durant un mes. Va pensar que els polímers podrien ser el mitjà de transport per fer arribar a destí les molècules que aïllés. De fet, anteriorment ja s'havien emprat polímers com a vectors de nous fàrmacs. Però ara es tractava de molècules massa grans perquè poguessin passar els forats dels polímers. Se li va acudir una idea: atès que era impossible encastar aquelles molècules dins dels polímers, situaria els polímers al voltant de les molècules que volia assajar, i construiria una matriu tridimensional que permetés la sortida lenta de les molècules. Podria provar tot tipus de molècules i controlar-ne l'alliberament perquè només havia de modificar l'estructura física del polímer.
Després d'aquell treball en van seguir molts altres que anaven millorant el sistema d'alliberament del fàrmac. Avui dia, en tractaments que combinen diversos medicaments, és possible administrar-los conjuntament en sistemes molt complexos que inclouen microxips que permeten programar, per a cada substància, la dosi exacta necessària i segons un horari establert. A més d'alliberament de substàncies usades en quimioteràpia, el seu grup n'ha dissenyat d'altres per a administrar factors de creixement i vacunes, i per a la terapèutica gènica. Langer també ha emprat estructures tridimensionals de polímers per a cultivar teixits, en una tècnica que podria dur a la fabricació en el laboratori d'òrgans per al trasplantament.

Langer és un dels finalistes del Premi Millenium de Tecnologia 2008, que es farà públic avui 11 de juny, a Helsinki, i que està dotat amb 800.000 euros per al guanyador i sengles premis de 115-000 euros per al altres finalistes. Concedeix el premi una fundació finlandesa integrada per institucions públiques i empreses que lideren el sector tecnològic; algunes, com Nokia, no únicament a Finlàndia, sinó a tot el món. I Langer és un dels investigadors guardonats enguany amb el Premi Príncipe de Asturias de Recerca Científica i Tecnològica. L'abril d'aquest any li va ser concedit també la meitat del Premi Max Planck de Recerca 2008.

Els altres finalistes del premi són Sir Alec Jeffreys, creador de la tècnica de l'empremta genètica del DNA, que va revolucionar la medicina legal; Andrew Viterbi, inventor de l'algoritme de Viterbi, que ha estat fonamental per a desenvolupar els moderns sistemes de comunicació digital i sense cables; i l'equip format per Emmanuel Desurvire, Randi Giles i David Payne, que han contribuït a la millora de les comunicacions amb la seva invenció de l'anomenat amplificador de fibra dopada amb erbi (EDFA), que ha permès difondre per tot el món la xarxa de fibra òptica d'alta capacitat.

Suposo que el jurat del premi finlandès ho deu haver tingut ben difícil; les innovacions aportades pel treball d'aquests homes (individualment o en grup, com és el darrer cas) han contribuït al benestar de la humanitat, que és l'esperit del premi. Dilluns, els periodistes i altres comunicadors que han estat convidats a compartir uns dies amb els finalistes, feien apostes sobre quin seria el guanyador. Em sembla que no cal que digui per quin vaig apostar jo.

Foto Robert Langer: M. PiquerasImatge dispositiu per a alliberament de múltiples fàrmacs: http://www.freepatentsonline.com/7070592.html