Hostes vindran que de casa et treuran

Des d'avui i fins a mitjans de la setmana entrant tinc una 'invitada' a casa. Me l'ha duta aquest matí el meu fill camí de l'aeroport. És la Vaca. 'Vaca' només de nom, perquè no és cap animal remugador, sinó una gata enorme amb uns ulls verds preciosos. No és difícil imaginar d'on li ve el nom: és blanca i negra com les típiques vaques lleteres.

Arriba sempre esporuguida, i segurament estressada, de venir engabiada en el transportín. És una bonassa, però els primers dies està espantada i a la defensiva, sobretot quan veu la Isis, la gata de casa. El cas que la Isis, quan veu aquella gata que a ella, tan menuda com és, li deu semblar una geganta, encara s'espanta més que la Vaca. Però la Vaca no ho sap, això. Només sap que es troba en un lloc que no és casa seva, sense el seu amo i la seva mestressa i que hi ha una altra gata. No sé com funciona la memòria felina, però si recordés bé les anteriors estades, no hauria d'espantar-se perquè al final qui acaba dominant la situació és ella. Intenta arreplegar tot el menjar, jeu damunt del sofà o de qualsevol butaca, sense pensar que aquell pot ser el lloc d'una altra persona, i pren el sol al balcó (li encanta sortir al balcó, segurament perquè a casa seva no en té) mentre la Isis, que habitualment també el pren cada matí, no gosa ni treure-hi el nas.

I el que és pitjor, la Vaca acaba instal·lant-se en la caixa de sabates que la Isis té des de fa anys darrere el vidre de la finestra del meu despatx, on passa hores contemplant el carrer, les plantes, la gent. I com que la caixa deu ser d'unes sabates del 39 i la Vaca necessitaria una caixa de sabates del 45, pel cap baix, li deforma completament. Una de les vegades, després que marxés la Vaca vaig intentar canviar-li la caixa i posar-n'hi una de nova, però no li va agradar. Vaig haver de reconstruir l'altra amb cinta adhesiva. Està tan velleta, la caixa (la Isis també), que si la Vaca torna a fer-hi d'okupa, no sé si resistirà una altra reconstrucció.

Un parell de vegades què vam tenir la Vaca prop d'un mes, al final ja hi havia un ambient pacífic entre les dues gates. No es van fer amigues, però es toleraven. O més aviat semblava com si cadascuna fos invisible per a l'altra.