Dilluns passat vaig arribar a Lleida poc després de les deu del matí i vaig anar tot passejant fins al nou campus de la Universitat, a l'altre costat del Segre. Em vaig aturar a esmorzar en una pastisseria, l'únic espai sense fum que vaig trobar; a tots els bars que vaig veure era permès de fumar (també quan hi vaig anar el dia 2; vaig fer una cerca encara més extensa sense trobar cap bar lliure de fum). Em vaig menjar un tros de coca de recapte per llepar-se els dits.
El Segre ja baixava amb menys cabal que les darreres vegades. Recordava uns arbres de ribera que en anteriors visites no es veien a la riba, com ara, sinó que tenien els troncs submergits en l'aigua, com si haguessin crescut a la mateixa llera del riu. La gespa que voreja el Segre és ara d'un verd molt viu, es nota que amb les pluges de maig i juny ha pres revifalla.
La reunió que m'havia dut a Lleida no va durar molt i vaig fer cap a l'estació tot passejant pel carrer Major, que després va prenent noms diferents --Sant Joan, Carme-- i alguns altres dels voltants. Vaig aturar-me a contemplar les cigonyes de la catedral nova. Llegeixo al web "Ocells de Lleida" que en aquesta catedral hi ha la colònia de cigonyes més gran de Catalunya en un sol edifici, amb unes 20 parelles.
Alguns exemplars de la colònia de cigonyes de la Catedral nova de LleidaDes de fa anys, a Lleida hi ha cigonyes permanentment, amb nius en llocs aparentment tan inhòspits com l'extrem del monòlit que crec que era l'antic monument "a los caídos", situat en una placeta a la Rambla d'Aragó. Recordo haver-ne vistes també en el passeig de Ronda, en el monument al pagès i la pagesa. Això significa que a la ciutat troben el que els cal per viure sense necessitat d'emigrar. Que llestos, aquests ocells!
Nou de cigonyes dalt del monòlit de la Rambla d'Aragó, a LleidaEm va cridar l'atenció una exposició urbana de personatges que semblen extrets de còmics:
També em va cridar l'atenció que es permeti destrossar la visió d'un edific molt bonic del segle XIV, la capella de Sant Jaume, a la cantonada del carrer Major amb el carrer de Cavallers:
Els noms dels dos carrers, calia posar-los justament a les parets d'aquesta capella? No els podrien haver posat a algun dels altres angles d'aquesta cruïlla? I els cartells per als turistes, cal que estiguin també en aquesta cantonada, de les quatre possibles? Pel que fa al senyal de trànsit, ignoro si és necessari que estigui situat a la dreta; potser aquest era inevitable. Però el plafó que anuncia un restaurant sí que podria eliminar-se.De camí a l'estació encara vaig aturar-me a comprar més coca de recapte i uns panadons. Vaig arribar a casa, a Barcelona, a punt per dinar i repetir de coca. Quin matí més aprofitat!
Fotos: M. Piqueras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada