L'he rebut aquesta setmana. Boirina va anar a Astúries i va recordar-se de mi i de la meva afició a col·leccionar "petits prínceps". Ara el tinc també en asturià. És una edició de l'Academia de la Llingua Asturiana, publicada amb el suport del Gobiernu del Principáu d'Asturies. La traducció a l'asturià està feta per X. Ll. García Arias (amb la col·laboració de Marta Suárez).L'Acadèmia de la Llengua Asturiana va crear-se el 1980 per un decret del Govern Autònom d'Astúries. Té 23 membres numeraris (més 18 membres corresponent i 4 acadèmics d'honor), que s'organitzen en grups de treball sobre lexicografia, normalització, toponímia, pedagogia, literatura, i etnografia i cultura. Catalans, gallecs i bascos ens queixem --i amb raó-- del greuges infringits a les nostres respectives llengües. Tanmateix, si comparéssim l'estatus d'aquestes llengües, amb el d'altres de l'Estat, com ara l'asturià o l'aragonès, ens passaria com aquell savi paupèrrim de La vida es sueño, que en girar el cap va veure que encara n'hi havia de més pobres que ell.
Tornant a El Principín, he comparat les primeres frases de l'exemplar que ha entrat a formar part de la meva col·lecció, amb la versió que vaig trobar per Internet i que vaig reproduir en el meu escrit del 6 d'abril. Són força diferents.
Versió de X.Ll. García Arias:
Siendo yo un neñín d'unos seis años vi una vez, nun llibru que falaba de la Selva Virxen, un dibuxu perguapu. El llibru titulábenlu Hestories vivíes y el dibuxu yera un colobrón, una boa, tragando un bichu.
La versió trobada fa dos mesos per Internet (traducció de Xavier Frias Conde):
Cuando eu tía seis anos, vin nun libro sobre a floresta virxe que se intitulaba Historias vividas uha magnífica estampa, que representaba uha serpente boa a comer nuha fera.
Deixant de banda l'estil de la traducció, que pot variar d'una persona a una altra, veig que hi ha moltes diferències en el lèxic. La que vaig trobar en el web oficial del llibre, i que avui he trobat en pdf, és una edició del Colectivo de Escritores de Eo-Navia Cotarelo Valledor. És de suposar que, si ho publica un col·lectiu d'escriptors, també hauria de ser correcte. Deuen ser variacions dialectals de la mateixa llengua? Segurament si comparéssim versions en català estàndard, en català de València, de les Illes o de la Franja de Ponent, serien també força diferents. Quina riquesa, aquesta diversitat!
Em diu en Jorge que el que jo et vaig enviar és asturià mentre que l'altre és gallec-asturià, és a dir, el que es parla a l'occident d'Astúries, a la frontera amb Galícia. Diu que, entre altres coses, el sistema consonàntic és asturià i el vocàlic és gallec. Jo puc afegir que he reconegut "eu" i l'estructura "a+infinitiu" com a gallec/portuguès. :)
ResponEliminaSe n'arriben a aprendre de coses, eh?
La versió "eonavienca" és la pròpia del gallec d'Astúries. A Astúries fan el mateix que alguns fan a Aragó, negar l'essència del català de la Franja. El gallec, en versió eonavienca, és la parlada normal de la zona més occidental d'Astúries.
ResponEliminaUn eonavienc
gràcies per l'aclariment, eonavienc. A Internet el fan passar per asturià.
ResponEliminaA Astúries no es parla gallec. No té res a veure amb el cas d'Aragó on sí es parla català. L'asturgalaic és una de les varietats de l'asturià. I que pateix la gana del imperialisme gallec.
ResponEliminaDeva, això és reconegut pel món de la filologia internacional: el eonavienc és una de les cinc varietats dialectals que té el gallec. FINS I TOT RECONEGUT PER LA UIQUIPÈDIA EN ASTURIÀ!!! "El gallegu (galego), ye una llingua románica, que desciende del llatín, y del galego-portugués. Ye una llingua que tien el so orixe nuna parte de la provincia romana de Gallaecia, no que ye'l territoriu de la Galicia actual, el norte de Portugal y l'occidente d'Asturies, El Bierzu y Zamora." http://ast.wikipedia.org/wiki/Gallegu
ResponEliminaEl mateix que a totes les versions de la wikipedia: "Galician (Galego) is a language of the Western Ibero-Romance branch, spoken in Galicia, an autonomous community located in northwestern Spain, as well as in border zones of the neighbouring territories of Asturias, Castile and León and northern Portugal." http://en.wikipedia.org/wiki/Galician_language
ResponEliminaÉs el mateix cas que el valencià. I precisament coincideix en què aquells que asseguren que són llengües diferents, sense aportar cap argument filològic, són els que no la fan servir. La denominació no és el més important: el que cal és parlar-la, escriure-la, és a dir, estimar-la per a què no desaparegui.
ResponEliminaRubén, sempre hi ha gent molt susceptible. En el seu moment no vaig respondre res perquè és un tema que no conec, però no és estrany que una llengua es parli més enllà de les "fronteres" de províncies, regions o --avui dia-- comunitats autònomes, que no són més que uns límits traçats sovint des d'un despatx. I ves per on, tres anys després d'haver escrit aquesta entrada, encara genera comentaris. Això no passa amb Facebook ni amb Twitter!
ResponElimina