Un gegant entre els microbis

El concepte de 'microbi' com un organisme que no es pot veure a simple vista i que cal un microscopi per poder-lo observar, no sempre s'ajusta a la realitat. En les darreres dècades s'han descobert alguns bacteris que ultrapassen en molt la mida típica de la majoria d'aquests éssers vius.

Un d'aquests microbis gegants és l'anomenat Epulopiscium, un bacteri de forma allargada, com un cigar, que va ser descobert en el budell d'un peix tropical que viu al mar Roig. Després s'ha trobat en altres espècies de peixos tropicals i en altres mars. Pot arribar a tenir una llargada de 0,6 mil·límetres.

Epulopiscium, un dels bacteris més gran que s'han descrit

Peix cirurgià del mar Roig, on es va trobar per primera vegada Epulopiscium
http://www.izuzuki.com/Zukan/Fish/niza/Large/nagaNZ.jpg

En els primers estudis que es van fer d'aquest bacteri va cridar l'atenció el seu gran contingut d'àcid desoxiribonuclic (DNA, la molècula que conté la informació genètica de l'organisme). Els exemplars més grans tenen una quantitat de DNA que és unes 150 vegades la que es troba en un limfòcit (un tipus de globul blanc de la sang) humà. Com explica un article publicat el 6 de maig a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences USA, la causa no és que la molècula de DNA d'aquest bacteri sigui molt més gran que la d'una cèl·lula humana, sinó que es troba repetida moltíssimes vegades. Els autors de l'article van estudiar quatre gens i van trobar que aquell bacteri contenia una mitjana d'entre 50.000 a 120.000 còpies de cada un dels gens estudiats.

Es pensa que aquesta repetició del genoma (o 'poliploidia') en un grau tan elevat pot estar relacionada amb la seva mida tan gran. I alhora, la mida gran afavoriria el desplaçament del bacteri i li permetria situar-se en l lloc més adient del budell del peix dins del qual viu i evitar ser capturat per altres microorganismes depredadors no bacterians que viuen també en el budell del peix.

Aquest bacteri, però, va perdre el rècord de mida el 1999, quan, en sediments marins de les costes de Namíbia, es va descobrir un altre bacteri encara més gran quel va ser anomenat Thiomargarita namibiensis. El nom vol dir "perla de sofre de Namíbia" i fa referència a unes inclusions de sofre que el bacteri presenta en el seu interior, a la seva forma rodona i al seu origen geogràfic. En la recerca que va fer possible l'aïllament i descripció d'aquest bacteri va participar Mariona Hernández Mariné, professora de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

Tres cèl·lules de Thiomargarita namibiensis

Un grup de tres cèl·lules de Thiomargarita namibiensis
a costat d'un exemplar de Drosophila (la mosca del vinagre)

Fotografies de Thiomargarita namibiensis: Institut, Max Planck, Bremen (Alemanya)
http://tinyurl.com/6qbhyb