A través del bloc de la biblioteca del campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona m'he assabentat que el proper dilluns, 26 de maig de 2008, se celebrarà a la Facultat de Medicina d'aquella Universitat (c/ Casanova 143, Barcelona) una taula rodona sobre "L'accés als medicaments com a dret humà: situació actual i iniciatives". Aquest acte forma part del cicle "Fàrmacs en un món global", que s'està celebrant al llarg del mes de maig i que està organitzat per Justícia i Pau i l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut.
Casi al mateix temps, a la meva bústia de correu electrònic ha arribat el butlletí que m'informa del contingut del número de maig de la revista Infectious Diseases News. Un dels articles explica el cas de les falsificacions de medicaments contra la malària que s'han estat venent els darrers anys en països asiàtics on aquesta malaltia és endèmica i que pot fer que el nombre de morts per malària vagi en augment. Per una banda, les persones que creuen estar protegides perquè prenen el medicament no ho estan; per una altra, alguns dels components de les pastilles falses detectades poden ser tòxics. D'això se'n diu ploure sobre mullat. Es tracta d'una falsificació a gran escala i els falsificadors deuen comptar amb molts mitjans perquè han anat modificant les pastilles a mesura que els fabricants originals anaven canviant alguns dels seus trets que les feien més difícils de falsificar.
Aquesta notícia m'ha fet recordar una pel·lícula en què un personatge que tenia un paper destacat en la trama del film gairebé no sortia en pantalla. La pel·lícula, dirigida per Carol Reed el 1949, és El tercer home i l'esmentat personatge, interpretat per Orson Welles, és Harry Lime, l'home sense escrúpols que, per enriquir-se, ven penicil·lina adulterada i causa la mort de molta gent. Vaig veure la pel·lícula abans de llegir el llibre de Graham Greene i ho vaig fer justament en l'ordre lògic. Graham Greene va escriure primer el guió de The Third Man i després en va fer una novel·la curta que va publicar-se juntament amb The Fallen Idol (L'ídol caigut), que també havia estat un guió cinematogràfic. Recordo especialment aquell llibre perquè va ser el primer que em vaig atrevir a llegir en anglès en una versió no simplificada. I em vaig fer una fan de Graham Greene.
El tercer home és una gran pel·lícula, i el blanc i negre amb què va ser rodada li escau, perquè les ombres i la llum, amb aquelles figures i perspectives esbiaixades, ajuden a augmentar el misteri de la trama. I la banda sonora, d'Anton Karas, és una d'aquelles clàssiques, que sempre fa bo de sentir, amb la interpretació del mateix Karas a la cítara.
A Youtube he localitzat aquest vídeo amb els primers minuts de la pel·lícula. S'hi aprecia molt bé la banda sonora. Una música i una pel·lícula sempre joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada