Aquest matí a primera hora he anat a votar. Estava tan indecisa com en les darreres eleccions sobre la formació política per la qual em decantaria. Una cosa sí que tenia clara, però. Sabia molt bé a qui no vull votar. Havia de triar, per tant, entre algun dels partits que menys em desagraden, però no sabia com fer-ho.
Finalment he optat pel sistema que va suggerir fa pocs dies un lector d'un diari: he agafat les paperetes dels tres o quatre partits que menys em desagraden i n'he ficada una, a l'atzar, dins del sobre. He estat a punt de mirar les que m'havien quedat a la mà, però no ho he fet. Les he rebregades i n'he fet una pilota que, en sortit al carrer, he llençat a la primera paperera que he trobat.
Si aquest vespre algun escó es decideix pel meu vot, haurà estat com quan un equip de futbol guanya un partit a cara i creu, un cop esgotats els altres recursos (els 90 minuts de joc i els penals). Per a mi, en aquesta campanya tots els partits han esgotat els recursos normals; a més de no fer cap gol, han tirat fora de joc o a la pròpia porteria. No em quedava més opció que l'abstenció o el vot a l'atzar. I l'abstenció era regalar un vot a un partit al qual sí que sé que no vull votar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada