5 de març. Lynn Margulis

El 5 de març de 1938 va néixer a Chicago la biòloga nord-americana Lynn Margulis. Com que és una dona molt coneguda i per molts llocs del web se'n poden trobar descripcions biogràfiques i entrevistes, no escriuré aquí sobre la seva vida i la seva obra; em limitaré a resumir un fragment del que vaig dir d'ella en un acte organitzat a la Universitat de València amb motiu del seu nomenament com a doctora Honoris causa d'aquella universitat:

En un article que Lynn Margulis va publicar el 1993, va parlar del dilema de les sabatilles roges. Hi explica que, essent molt joveneta, va veure la pel·lícula Les sabatilles roges, interpretada per Moira Shearer, i que, com a tantes noietes aficionades a la dansa, la pel·lícula va emocionar-la molt. El personatge principal és una ballarina que ha de triar entre l'amor per un home o l'amor per la seva professió; aquest dilema la duu a un final tràgic. Lynn explica que no entenia aquesta necessitat d'elegir. A més, no hi veia reciprocitat. Si s'hagués tractat d'un home --un ballarí-- no se li hauria plantejat el problema de l'elecció. S'hauria casat, hauria tingut una família i hauria continuat la seva carrera en el món de la dansa.

Lynn es preguntava per què la ballarina no es casava amb el seu enamorat i tenien fills, sense que ella hagués, però, d'abandonar la dansa. La pel·lícula, que reflectia una societat anglosaxona molt conservadora, va resoldre el conflicte amb la mort de la protagonista. Als seus quinze anys, Lynn creia que la ballarina havia pres aquella decisió empesa per una convenció antiquada que encara perdurava tot insistint que una dona havia de triar entre una professió o una família. I pensava Lynn que potser la gent d'aquella generació que creia en aquesta dicotomia ho feia sense adonar-se del seu error, de la mateixa manera que molta gent avui dia vol perpetuar el mite de la superdona, capaç d'abastar-ho tot --marit, fills i professió-- sense adonar-se que això no és possible. Les persones de l'entorn proper de Lynn Margulis i les que la coneixen bé saben que ella ha estat capaç de pujar quatre fills i d'ocupar-se també dels seus nets, si convé, sense deixar mai el seu treball. Encara que de vegades la posin com a exemple de superdona, ella no s'hi considera pas.

Lynn Margulis i Joan Oró, a Barcelona (podria ser 2002)

Lynn Margulis i la lectora corrent, a la Universitat de València
Abril 2003