Zamora Bonilla, professor de filosofia de la ciència, diu en el seu bloc que l'entrevista que Público va fer a Lomborg és molt recomanable, i que el llibre del 2001 encara és més recomanable. No he pogut estar-me'n de deixar-hi un comentari, que reprodueixo aquí:
El 2004, en un congreso de periodismo científico celebrado en Montreal, asistí a un debate entre Lomborg (por entonces profesor asociado de ciencias sociales en la Universidad de Aarhus; parece ser que ahora es politólogo) y David Schlinder (catedrático de ecología de la Universidad de Alberta, en Canadá).
Lomborg se centró en las predicciones sobre el cambio climático, que creía exageradas. Schlinder, con un gran experiencia en el estudio de los efectos de la actividad humana en el ambiente (eutrofización de las aguas, lluvia ácida, deforestación, acumulación de sustancias tóxicas, etc.) fue desmontando los argumentos de Lomborg. Se mostró de acuerdo con algunas de las opiniones del danés, pero demostró que se servía de los mismos recursos que los ecologistas radicales. Lomborg mostró estadísticas reales y cuidadas, si se consideran individalmente, pero que no pueden compararse porque se basan en criterios diferentes; en algunos casos no eran homogéneas y en otros él hacía extrapolaciones sin tener en cuenta la existencia de factores que podrían alterar los valores considerados. También dijo que acostumbrarse a los cambios que puedan producirse en el futuro sería más práctico y barato que aplicar el protocolo de Kioto (¿hubiese dicho lo mismo de vivir en un páis de la zona templada o tropical?).
El Lomborg tan seguro de si mismo al principio del debate, que se movía por la tarima como si estuviese en un escenario y reforzando sus afirmaciones con las inflexiones de la voz, fue desplomándose; en algún momento incluso me pareció que su voz sonaba algo trémula.
Bjorg Lomborg i David Schlinder
Congrés de la World Federation of Science Journalists (WFSJ)
Montreal (Canadà, octubre 2004)
Congrés de la World Federation of Science Journalists (WFSJ)
Montreal (Canadà, octubre 2004)
Pel que he llegit en el bloc esmentat i en l'entrevista de Público, sembla ser que Lomborg ara ja no es mostra tan escèptic pel que fa al canvi climàtic. De negar-ne l'existència ha passat a dir "el cambio climàtico es real", i creu que cal afrontar-lo des de les ciències socials (les seves). No sé si Xavier Sala-Martín, l'economista català de Harvard que també és un escèptic del canvi climàtic deu haver begut en les mateixes fonts que Lomborg. Sala Martín és col·laborador de La Vanguardia, on porta més d'un any escrivint articles per intentar demostrar, com Lomborg, que aquest canvi climàtic que ens anuncien és una fal·làcia. Els articles Sala-Martín poden veure's en el seu propi web, on els té arxivats. En el darrer (fins al dia d'avui), feia l'apologia del no-reciclatge a la llar.
Segurament, el xavier sala-i-martín és el lomborg català. Quan posa dades, no és gaire difícil trobar-hi errors. ex: "el problema es la intervencion", pel que recordo (ara no ho miraré) diu que prop del 30% de la superfície dels EUA que abans es cultivava menjar ara es cultiva bioetanol. Si es miren les dades de sup. per la FAO i es busquen les produccions de bioetanol surt menys d’un 5%.
ResponEliminaBenvolgut Anònim, com dic en aquest entrada, és possible que Sala-Martín i Lomborg hagin begut en les mateixes fonts. Aquesta tècnica de donar dades falses o esbiaixades es contradiu amb la seva actitud aparent davant del problema. Volen negar allò que, a través del treball científic, és evident, però volen donar aparença de científiques a les dades que ells aporten. Ho he vist també en casos d'ecologistes radicals i de grups antivacunes (de qualsevol mena, molt abans de les polèmiques per vacunes recents).
ResponElimina