Que el present no ens faci oblidar el passat: el 23-F

Actualització (25 de febrer). Algun lector o lectora del bloc (l'ús dels dos gèneres no és per correcció política; és que desconec si és home o dona) m'ha recordat que no va ser el 1983, com jo havia escrit, sinó el 1981. La meva memòria històrica comença a fallar...

No recordo cap any que un dia com avui, des de 1983, la premsa no hagi rememorat el fallit cop d'estat del 23 de febrer per part de Tejero. Avui, però, en els diversos diaris que he fullejat, en paper i en l'edició virtual, no he trobat ni una sola referència al 23-F. Potser sigui perquè cap any aquesta data havia caigut en plena campanya electoral. O, si hi havia caigut, les campanyes no eren tan tèrboles i exacerbades --o 'crispades', com se sol dir ara-- com la d'enguany.

El 23 de febrer de 1983 per la tarda, el porter de casa meva, amb l'orella a la ràdio --si fos ara hauria tingut uns auriculars-- anava informant veïns i veïnes que passaven davant seu que uns guàrdies civils havien entrat armats al Congrés de Madrid i tenien retinguts tots els parlamentaris. Després, dins les cases va començar "la nit de les ràdios", tothom enganxat al transistor. La meva sogra, que havia vingut de Vitoria a passar uns dies a Barcelona, es va espantar moltíssim. Recordava que el 18 de juliol de 1936 es trobava de viatge de nuvis a Barcelona i s'hi va haver de quedar tres anys. Quan pares i germans la van veure tornar d'aquell llarg viatge de nuvis, el 1939, la parella ja tenia un fill de dos anys. Per sort, aquesta vegada la situació va ser molt diferent; l'endemà, 24 de febrer, Tejero i els seus sequaços es van rendir.

Les persones que vam viure aquell 23 de febrer, segur que mai no oblidarem aquells fets, però una gran part de la població actual encara no havia nascut o no tenia edat per entendre què estava passant. El record que n'han anat fent els mitjans des del 1983 serveix per no oblidar que aquell 23-F la democràcia que feia pocs anys que havíem recuperat va estar en perill de desaparèixer de nou. Com va dir el filòsof Santayana, "els qui no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo".