No neixes dona, arribes a ser-ho: Simone de Beauvoir

Ahir, 9 de gener de 2008 va fer cent anys del naixement de Simone de Beauvoir. Vilaweb va recordar-ho amb una sèrie d'articles i enllaços a llocs d'Internet. Com en tantes coses de la vida, jo vaig arribar a "conèixer" Simone de Beauvoir ja tard. Quan el seu famós llibre El segon sexe feia furor no el vaig voler llegir traduït; van anar passant els anys i corria ja el 2002 quan el vaig comprar a Jaimes, aquesta llibreria del passeig de Gràcia que resisteix miraculosament l'embat de les grans llibreries, fins i tot de la gran Casa del Llibre veïna.

Sí que havia llegit altres obres seves: llibres de memòries (La force de l'âge, La force des choses, Une morte si douce), novel·les (L'invitée, La femme rompue) i potser alguna altra. El segon sexe no l'he llegit tot, he anat llegint-ne fragments adés i ara. En copio aquí alguna cita. Començo per la primera frase del primer capítol de la segona part del llibre:

No neixes dona, arribes a ser-ho. Cap mena de destí biològic, psíquic o econòmic arracona la figura de la femella humana en el si de la societat: el conjunt de la civilització elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat que hom qualifica com a femení

Una altra que desmunta la idea del complex de castració:

La mainada accepta de manera natural que hi ha homes i dones com el fet que hi ha un Sol i una Lluna; creu en les essències contingudes en les paraules i la seva curiositat en principi no és analítica. Per a moltes [nenes], aquest trosset de carn que penja enmig de les cames dels nens és insignificant o fins i tot irrisori; és una singularitat que es confon amb la de la vestimenta, del pentinat […] Pot passar fins i tot que es consideri el penis com una anomalia: és una excrescència, una cosa vaga que penja com les llúpies, les metes, les verrugues i que pot inspirar disgust.

I les paraules amb què acaba el llibre:

Cal que, més enllà de les seves diferències, homes i dones afirmin de manera inequívoca la seva fraternitat.