Raimon al Palau

El proppassat 29 de desembre Raimon va fer un recital al Palau de la Música de Barcelona, dins d'aquest festival d'hivern que es van inventar fa alguns anys per celebrar el canvi de segle. L'anterior recital seu a què vaig assistir va tenir lloc a l'octubre de 2006, quan feia una gira amb motiu de L'any del llibre.

Moltes de les cançons que Raimon va cantar fa uns dies al Palau eren també en el programa dels concerts del 2005, i els músics que l'acompanyaven suposo que eren els mateixos; si més no, tocaven els mateixos instruments. Els arranjaments musicals eren també els mateixos. Però tant se val; no m'importa repetir, ni em cansa sentir una i altra vegada aquelles cançons.

Alguns comentaris que vaig escriure amb motiu del recital del 2005 em són igualment vàlids ara:

"Apart de les cançons que 'm'encenien' i em feien pensar que la protesta havia de continuar, d'altres em van emocionar, tant per les paraules com per la música. Com el bon vi, amb els anys, les cançons de Raimon han millorat. Només amb dues guitarres, un contrabaix i un clarinet, aconsegueix una qualitat excel·lent. És un acompanyament que gairebé no t'adones que hi és (excepte en algunes cançons on tot puja de to i que mantenen un ritme molt fort, fins i tot trepidant), però cada nota i cada instrument tenen una funció bàsica per aconseguir aquell resultat excel·lent."

Divendres passat Raimon va cantar una cançó que feia molts de temps que no li sentia: una cançó d'amor molt bonica que es titula "Treballaré el teu cos". Comença així:

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I és que no es poden obtenir fruits sense treballar la terra.