Henry Moore a Caixaforum

L'exposició de Henry Moore que hi ha aquest estiu de 2006 a Caixaforum és excel·lent i mereix una visita detinguda. Hi ha reunides moltes obres de l'artista fetes en diferents èpoques de la seva vida (70 escultures i 77 dibuixos). Això permet fer un recorregut pel seu desenvolupament artístic.

Sabia que hi havia dibuixos exposats, i em pensava que serien esbossos per a les seves obres escultòriques. N'hi ha que va fer-los amb aquesta finalitat. Fins i tot es veu el pas des d'un dibuix figuratiu fins a la forma que va representa en l'escultura. Però n'hi ha d'altres que eren un objectiu més de la seva vena artística. Entre aquests, els dibuixos de guerra són impressionants.

Moore, que vivia en el camp, durant la segona guerra mundial va estar-se a Londres. Quan els alemanys van començar a enviar bombes a Anglaterra, Moore va passar moltes nits al metro, les estacions del qual van servir de refugis per a la població. Després va explicar que les escenes vscudes en aquell ambient o la visió de les cases destruïdes pels bombardeigs l'emocionaven i no podia evitar dibuixar-ho. Però no gosava fer-ho "in situ" per no semblar que era indiferent a la situació de guerra que es vivia. Ho dibuixava després, a casa, de memòria. Sense trobar-hi una semblança directa, la sèrie de dibuixos de guerra em va fer pensar en els dibuixos de Goya sobre la guerra de la Independencia.

En l'obra de Moore no es pot destriar la forma del material. I és una llàstima que estigui prohibit tocar les seves obres. Aquelles formes polides i arrodonides fetes amb marbre travertí, bronze, fusta de noguera, d'om... són fetes per a ser tocades. Això és el que vaig pensar mentre mirava les escultures i els meus ulls s'hi clavaven al damunt com si uns tentacles visuals intentessin copsar el tacte d'aquelles superfícies. Després vaig veure el vídeo de presentació i em sembla que s'hi comentava també això del paper del tacte en aquella obra.

Aquestes exposicions són una gran aportació de Caixaforum a la cultura universal.