La (mala) memòria popular

(Tinc el meu bloc molt descuidat; sense escriure-hi res des de fa mesos. Hauré de fer el propòsit d'escriure-hi una mica cada setmana.)

Ja ho va dir Gabriel Ferrater, els records són com un munt d'encenalls que es reparteixen la "marmanyera memòria, la mentidera, i l'oblit, el drapaire mut. L'una en farà curtes fogueres, l'altre, caliu d'inquietud".

Recodava aquests versos fa uns dies, en sentir alguns comentaris sobre l'onada de fred que ens ha arribat ja en el mes de març: que el temps està boig, que el canvi climàtic ja ha arribat, que les estacions estan canviant.... Fa unes dècades també se sentia dir que el temps canviava per culpa dels satèl.lits i coets que es llençaven a l'espai!

Quan s'han viscut ja sis dècades, s'han vist molts mesos de març. No recordo el temps que ha fet en aquest mes cada any de la meva vida, però sí que en recordo alguns d'especials. Quan devia tenir uns deu anys, va nevar a Barcelona el mateix dia de Sant Josep. I, en els meus anys d'universitat, quan la festa de Sant Tomàs era encara al març (em sembla que el dia 7), també va nevar aquell dia.

I recordo dies de molt de fred encara més avançat l'any. El 1974, el mes de maig va començar amb temperatures gairebé d'hivern. Jo era de vacances amb la família i a Oviedo vaig haver de comprar leotardos a les nenes. I a l'hotel feia un fred horrible perquè la calefacció funcionava d'acord amb el calendari i no amb el termòmetre. Fins i tot a la costa andalusa, on havíem estat abans de pujar fins a Oviedo, havíem passat fred.

I sense anar tan enrere, el 1990, a començament de març també vàrem patir una forta onada de fred, que jo encara vaig sentir més perquè vaig anar uns dies a Madrid i Segovia.

També recordo que alguna vegada el març ha estat molt més càlid d'allòque li correspon. Algun any de la dècada de 1970 (tenia segur les dues nenes; no recordo si ja havia nascut el nen) va fer dies d'estiu, amb la gent a la platja. La meva mare em recordava el refrany català que diu "quan el març fa de maig, el maig de fa de març". Aquell any, més que de maig va fer de juny, el març. I sí, el maig va ser més aviat fredot.

Segur que quan un mes de març torni a ser fred, se sentiran de nou comentaris sobre el canvi climàtic. Si la gent és capaç d'oblidar que el termòmetre de la política ha pujat fins a temperatures properes al punt d'ebullició, com no hauria d'oblidar que un mes de març el termòmetre de l'ambient físic ha baixat per sota de zero?