El diari gratuït Metro del 17.03.2005 inclou una notícia sobre els gats sense sostre de Barcelona. Segons Metro --que atribueix les dades al director de la Fundació Altarriba --, es calcula que pels carrers de Barcelona "campen 100.000 gats".
Em confesso una dona anumèrica. Em costa molt imaginar-me quantitats de coses visibles que ultrapassin el nombre d'unitats que puc abastar de prop amb la mirada o que puc comptar amb més o menys facilitat. I no puc imaginar-me quin espai ocupen 100.000 gats. Però em semblen molts gats.
Segons l'Ajuntament de Barcelona, la ciutat tenia 1.578.546 habitants l'1 de gener de 2004. Això vol dir que, per a cada 15,8 persones, hi ha un gat sense sostre. En el bloc on jo visc, no sé quant veïns som, però Déu n'hi do: 6 escales amb 16 habitatges cadascuna. I al davant i al darrere hi ha sengles blocs similars al nostre. Doncs fa ben bé 8 o 10 anys que no he vist pels voltants cap gat abandonat: des que la meva filla Elena va recollir una gateta que van adoptar el seu xicot i la seva mare (del xicot). I la veritat és que, des que van enjardinar la zona a costat del metro de Les Corts, no he vist més gats sense sostre en una bona àrea prop de casa meva.
Hauria d'anar-me'n fins als jardins de la Maternitat, en la proximitat de l'hotel Princesa Sofia, on recordo que fa anys hi havia una colònia de gats que eren alimentats per una senyora gran. (Quina sort han tingut milers de gats sense sostre que existeixin aquestes dones--perquè normalment són dones-- que cada vespre els porten alguna cosa de menjar i fins i tot els posen aigua. Ara hi ha fundacions que també se n'ocupen, com l'esmentada Fundació Altarriba, però abans molts moixos sobrevivien gràcies únicament a l'abnegada tasca d'aquestes dones, sovint humils, que dediquen temps i diners als gats).
Prenc un altre enfocament per imaginar-me els 100.000 gats sense sostre de Barcelona. La superfície del terme municipal és d'unes 100.000 hectàrees. Però això comprèn també els parcs de la ciutat, i només el de Collserola ja n'ocupa prop de 1800 (li segueix el de Montjuïc, amb unes 234 ha).
Si restem el parc de Collserola, que és gairebé com anar-se'n a la muntanya, ens queden 8200 ha. per als 100.000. I això representa una densitat de 12,2 gats per hectàrea ciutadana. Però aquesta dada és falsa. Perquè la notícia parla de gats que viuen pels carrers de la ciutat. Per tant, d'aquesta hectàrea que ocupen els 12,2 gats, caldria treure'n l'espai construït i el que ocupen la resta de parcs, tot i que els parcs són llocs on solen establir-se colònies de gats.
Hauria de fer el càlcul d'una altra manera i esbrinar primer quin tant per cent de la superfície de la ciutat correspon als seus carrers. Massa complicat, però. Potser m'hi posi un altre dia. Ara per ara, 100.000 gats segueixen semblant-me molts gats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada